Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Incapaç el PSOE de treure un nou líder del seu partit després de la desfeta electoral de les últimes generals, Alfredo Pérez Rubalcaba, després de triomfar sobre Carme Chacón, va clamar el febrer del 2012 a Sevilla per la revisió del Concordat amb la Santa Seu. Acabava de ser vicepresident de Govern i no havia mogut ni un dit en aquesta línia, igual que la seva companya de gabinet. Tots dos eren responsables de la situació. Hi ha temes que s’aborden més bé des de l’oposició, perquè se sap que no tiraran endavant, però fan content el personal i donen carnassa a les feres. Incapaços d’afrontar amb rigor l’economia, plantejada de manera social i sense mesures populistes, sempre tenen el recurs de ficar-se amb l’Església. Una tasca que no costa gens i que dóna vots. Ara hi han tornat. En un esmorzar informatiu, Elena Valenciano ha afirmat: «Si el PP va de la mà dels bisbes per canviar la Llei de l’avortament, el PSOE exigirà que es denunciïn els acords amb la Santa Seu.»
 
La proposta és clara: nosaltres no tocarem el Concordat si vosaltres no toqueu la Llei de l’avortament. Es tracta de castigar l’Església per manifestar-se en contra de l’avortament. Aprovar la Llei no incumbeix l’Església, però hi pot influir com fan tots els altres. Per a Valenciano i els seus coreligionaris, el Concordat és la contrapartida de l’avortament. Es planteja com una extorsió. Si l’Església sucumbeix a aquesta amenaça, trairà greument la seva identitat i la seva missió. Els catòlics, com els altres ciutadans, tenen dret a exposar els seus punts de vista i a intentar que quedin recollits en les normes de convivència social d’acord amb el bé comú. Amb respecte i democràticament. Tots els col·lectius, moviments socials inclosos, fan el mateix. La defensa de la vida, propugnada per l’Església, no busca privilegis propis sinó atendre els drets de les persones més indefenses. Ser veu dels sense veu, com ho és el seu compromís en molts altres àmbits de pobresa i marginació. Llàstima que bastants propostes de l’esquerra podrien trobar bons aliats a l’Església, però la postura anticlerical crea distàncies i desencontres.
 
El PP el té al seu programa: «Canviarem el model de l’actual regulació sobre l’avortament per reforçar la protecció del dret a la vida, així com de les menors.» Si el PP decideix complir aquest punt, que està per veure, serà una novetat davant de tant d’incompliment.

La dimensió jurídica de l’avortament, tot i que és molt important, és secundària. El valor ètic de la vida és clau. Cal intensificar més el diàleg i el discerniment en les situacions frontereres que es produeixen en la vida, però en la immensa majoria dels casos l’avortament representa una sortida fàcil, tot i que traumàtica en l’àmbit de la consciència i de la psicologia, a una mancança greu de responsabilitat. Ignorància, cada vegada menys. Evitar amb l’avortament les conseqüències d’un comportament frívol no ajuda gens a madurar.