Homilia del papa Francesc a la Casa de Santa Marta 14 de maig de 2013
Necessitem un "cor ben ample" que sigui capaç d'estimar. Hem de viure la vida com un do, "no com un tresor que cal conservar", ha afirmat Francesc en l'homilia a la Casa de Santa Marta d'aquest dimarts, tot alertant també de l'egoisme de Judes, que condueix a l'aïllament de la consciència i a la traïció de Jesús.
|
“Quan la Magdalena renta els peus de Jesús amb el nard, tan car, es tracta d’un moment religiós, d'un moment d'agraïment. I Judes se'n desentén, i fa la seva amarga crítica: 'Però si això ho podíem fer servir per als pobres!”. Aquesta és la primera referència que jo he trobat, en l'Evangeli, de la pobresa com a ideologia. L'ideòleg no sap què és l'amor, perquè no sap donar-se”.
Francesc ha observat com Judes es trobava “apartat, en la seva soledat”, i aquesta actitud de l'egoisme va créixer “fins a trair Jesús”. Qui estima "ofereix la pròpia vida com un do"; l'egoista, en canvi, "cuida la seva vida, creix en aquest egoisme i es converteix en un traïdor, però sempre està sol". Qui, en canvi, "dóna la vida per amor, mai no està sol: sempre és en comunitat, en família". D'altra banda, qui "aïlla la seva consciència en l'egoisme", al final "la perd". I així va acabar Judes, que era, ha dit Francesc "un idòlatra, un aferrat als diners".
"I aquesta idolatria el va portar a aïllar-se de la comunitat dels altres. Aquest és el drama de la consciència aïllada: quan un cristià comença a aïllar-se, aïlla també la seva consciència del sentit comunitari, del sentit de l'Església, d'aquell amor que Jesús ens dóna. En canvi, el cristià que dóna la seva vida, que la "perd", com diu Jesús, la troba, la recupera, en plenitud. I qui, com Judes, la vol conservar per si mateix, al final la perd. Joan ens diu que en aquell moment ‘Satanàs va entrar en el cor de Judes’. I, hem de dir-ho, Satanàs és un mal pagador. Sempre ens estafa: sempre!" .
Jesús, en canvi, sempre estima i sempre dóna. I aquest do de l'amor de Jesús – ha dit el papa- ens empeny a estimar “per donar fruit. I el fruit roman". Per acabar, Francesc ha clos l'homilia amb una invocació a l'Esperit Sant: "En aquests dies d'espera de la festa de l'Esperit Sant, demanem: ‘Vine, Esperit Sant, vine i dóna'm aquest cor ample, aquest cor que sigui capaç d'estimar amb humilitat, amb dolcesa, un cor ben ample capaç d'estimar. Demanem-li aquesta gràcia a l'Esperit Sant. I que ens alliberi sempre de l'altre camí, del de l'egoisme, que sempre acaba malament. Demanem aquesta gràcia".
|
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.