Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Homilia del papa Francesc a la Casa de Santa Marta 13 de maig de 2013
 
El papa ha començat la seva homilia a partir de la resposta que donen a sant Pau un grup de deixebles d’Efes: “Ni tan sols hem sentit a dir que hi hagi un Esperit Sant”. Sant Pau se sorprèn d’aquestes paraules, però Francesc ha volgut observar amb realisme el fet que el desconeixement manifestat pels cristians de fa dos mil anys no és només “una cosa dels primers temps”, “l’Esperit Sant no deixa de ser el desconegut de la nostra fe”.
 
“Ara encara hi ha molts cristians que no saben qui és l’Esperit Sant, com és l’Esperit Sant. I alguns cop sentim ‘Jo ja me’n surto amb el Pare i amb el Fill, perquè prego el Parenostre al Pare, faig la comunió amb el Fill, però amb l’Esperit Sant no sé pas què fer...’. O bé et diuen: ‘L’Esperit Sant és el colom, el qui ens dóna set regals’. I així el pobre Esperit Sant sempre ve al final, i no troba un bon lloc en la nostra vida”.
 
En canvi, continua el papa, l’Esperit Sant és un “Déu actiu en nosaltres”, un “Déu que fa recordar”, que “fa despertar la memòria”. Jesús mateix ho explica als apòstols abans de Pentecosta: l’Esperit que Déu us enviarà en nom meu, assegura, “us farà recordar tot el que jo us he dit”. Si no fos així, un cristià acabaria per mal camí.
 
“Un cristià sense memòria no és un veritable cristià: és un home o una dona presoner de la conjuntura, del moment, no té història. En té, però no sap com agafar la història. És precisament l’Esperit Sant qui li ensenya a fer-ho. La memòria de la història... Quan a la Carta als Hebreus, l’autor diu ‘Recordeu els vostres pares en la fe’ – memòria; ‘recordeu els primers dies de la vostra fe, com vau ser valents’ – memòria. Memòria de la nostra vida, de la nostra història, memòria del moment que vam tenir la gràcia de trobar Jesús; memòria de tot allò que Jesús ens va dir”.
 
“La memòria que ve del cor, la memòria que és una gràcia de l’Esperit Sant” repeteix amb força el papa. I tenir memòria significa recordar també les pròpies misèries, que esclavitzen, i alhora la gràcia de Déu que ens redimeix d’aquestes misèries.
 
“I quan arribi una certa vanitat, i algú es pensi que és una mica el Premi Nobel de Santedat, també la memòria ens farà bé: ‘Però... recorda’t d’on et vaig agafar: de l’última fila del ramat. Tu eres al darrere, en el ramat’. La memòria és una gràcia gran, i quan un cristià no té memòria –és dur, això, però és la veritat – no és cristià: és idòlatra. Perquè es troba davant d’un Déu que no té camí, no sap fer camí, i el nostre Déu fa camí amb nosaltres, es barreja amb nosaltres, camina amb nosaltres. Ens salva. Fa història amb nosaltres. Fem memòria de tot això, i la vida arribarà a ser més fructuosa, amb aquesta gràcia de la memòria”.
 
El papa ha acabat amb una invitació als cristians a demanar la gràcia de la memòria per ser persones que no obliden el camí recorregut, “no obliden les gràcies de la seva vida, no obliden el perdó dels pecats, no obliden que han estat esclaus, i que el Senyor els ha salvat”