Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Xema Moya és membre de Justícia i Pau

 

En els últims mesos hem assistit amb impotència al desmantellament de l’estat del benestar guanyat en els últims anys de la nostra democràcia. Els aspectes socials més importants de la societat: la sanitat, l’educació, el dret al treball, el dret a un habitatge, etc., s’han vist retallats en les seves partides pressupostàries per tal d’equilibrar el dèficit fiscal de l’Estat. Si l’any passat el govern d’Espanya va pressupostar retallades amb una mitjana del 17% respecte l’any anterior (Educació i Cultura 21,20%, Sanitat 13,7%, Ajuda al Desenvolupament 71,20%..) per al Ministeri de Defensa era de l’11,04%; però posteriorment la realitat ha estat del 6,33%. Aquest any els nous pressupostos continuaran en la mateixa línia d’inversió mínima en temes socials, però no en Defensa. D’alguna manera, a tots ens han afectat aquestes retallades aplicades sense cap consulta, i la població ho ha manifestat públicament al carrer amb gran indignació. Però aquesta indignació seria més gran si tothom sabés que ens gastem 45 milions d’euros cada dia en Defensa (gairebé 1 € per espanyol al dia); o que només retallant aquesta despesa durant 7 dies no caldria haver fet congelacions i rebaixes salarials dels treballadors públics de la Generalitat de Catalunya? Desgraciadament, els partits polítics que governen o han governat callen i s’estimen més retallar socialment i tenir feliços els militars i empreses que negocien amb la venda d’armes també a països sense escrúpols, que no respecten els drets humans.

Amb aquests antecedents, hem de ser nosaltres els que comencem, de manera col·lectiva, a manifestant-nos per reclamar al Govern l’aplicació de retallades més importants en l’àmbit militar per destinar-les a despesa social; i de manera individual, a desobeir civilment en la contribució al manteniment de l’estructura militar en el moment de fer la declaració de renda amb els nostres impostos, practicant objecció fiscal a la despesa militar. L’objecció fiscal no és deixar de pagar impostos; consisteix a desviar l’import de l’objecció fiscal a projectes socials, a entitats que treballen per la pau, per al desenvolupament i els drets humans. I es fa de manera clara davant Hisenda, marcant-ho a la declaració de renda, amb una carta adreçada al ministre i el comprovant d’ingrés fet a l’entitat.

Com tota desobediència, aquesta desobediència només pot implicar que Hisenda no accepti l’objecció fiscal i ens pot reclamar aquesta quantitat desviada, més els interessos de demora: mai una sanció. La realitat és que només un 5% de les declaracions amb OF són reclamades i creiem que l’estat espanyol intenta amagar el fet, i que no s’estengui el moviment a la resta de la societat, com va passar amb el Moviment d’Objecció de Consciència. A diferencia d’altres països, perquè sigui delicte fiscal, l’import defraudat ha de ser d’uns 100.000€ i sempre que sigui amb intenció de defraudar, cosa que no succeeix amb l’objecció fiscal, ja que es fa de manera clara i oberta.

Però davant la realitat de sis milions de parats, una pobresa del 24% de la població infantil, atur juvenil al 55%, salaris més baixos, desnonaments, sanitat i educació sense recursos, ¿com podem permetre que l’estat espanyol es gasti 45 milions diaris a mantenir una estructura que implica mort i destrucció sense fer res? Com podem restar impassibles davant la compra d’armament sofisticat que en els propers deu anys incrementarà el deute en uns 30.000 milions d’euros? Actualment, els milers d’objectors i objectores fiscals a la despesa militar tenim clar que només amb una desobediència global de tota la societat negant-se a continuar mantenint la despesa militar desorbitada, exercirà una pressió al govern de manera real i el forçarà a disminuir aquesta amb el conseqüent augment en temes socials.

 

Totes les indicacions a 
http://www.objecciofiscal.org