Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Sempre han estat actius, però en els darrers temps es bellugaven amb discreció. Preferien influir des de l’ombra i, si cal, des de la delació. Ara les coses han canviat i se senten cridats a convertir-se novament a la vista de tothom en guardians de les essències. El control és el seu afany i el culte, l’exclusiva. Les primeres veus s’han deixat sentir. L’estupor que els han produït determinats gestos del Papa s’ha convertit en judici i desaprovació. La seva reacció actualitza nombroses pàgines de l’evangeli on es destaca l’enfrontament dels fariseus contra Jesús. Unes rúbriques litúrgiques i una benedicció han estat suficients per desencadenar la caça. Unes rúbriques que reserven el lavatori dels peus en exclusiva per als homes. El Papa, en la cerimònia del Dijous Sant, celebrada a l’Institut Penal de Menors Casal del Marmo a la Zona Monte Mario de Roma, va rentar els peus a dotze interns de diferents nacionalitats i religions, entre els quals hi havia dues dones, una catòlica i una altra musulmana. Massa per als fariseus, que rebutgen aquest gest amb ganyota d’escàndol. Sempre defensen —i no sempre practiquen— la primacia de la llei, sense adonar-se que el papa Francesc no menysprea la llei, sinó que la jerarquitza. L’amor, l’anunci del perdó, la proximitat pastoral de fer arribar les carícies de Jesús a persones que es troben a les fronteres del sistema, són més importants que les rúbriques litúrgiques, que mereixen respecte, però potser algunes d’elles també revisió. Un fariseu va convidar Jesús a menjar a casa seva. Una dona ungeix els peus de Jesús amb perfums i llàgrimes. L’amfitrió pensa: «Si aquest fos profeta, sabria qui és aquesta dona que el toca i quina mena de vida porta: és una pecadora!» (Lc 7,39). En un altre moment, Jesús afirmarà: «No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors» (Mt 9,11). Els fariseus veuen el món al revés que Jesús, que posa les coses al seu lloc: «El dissabte ha estat fet per a l’home, i no l’home per al dissabte.» Això acaba de començar.

Els gestos del Papa han estat interpretats majoritàriament com una alenada d’aire fresc, sempre en la línia de Jesús de Natzaret. No obstant això, els fariseus, els observen d’una altra manera: «Els fariseus van planejar la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora» (Mt 22,15). El fariseisme està vigent. Escruta tots els gestos del Papa per desprestigiar-lo, sempre que se separi, encara que sigui el més mínim del que ells entenen per just. Com els seus avantpassats, els fariseus d’avui s’adonen que «el món sencer el segueix» (Jn 12,19). A les diòcesis, a les parròquies, també existeixen. Pressionen sempre que poden. En nom de la llei defensen l’evangeli quan obliden que la llei màxima de l’evangeli és l’amor.