Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per iniciativa de Benet XVI la nostra Església celebrem l’Any de la Fe, un any per fer-nos més conscients de la fe que professem i per aprofundir-hi. Però viure la fe significa viure a fons la nostra vida humana, en el nostre entorn, enguany tocat per una crisi feridora per la qual molta gent està patint, una crisi que a més posa en qüestió tot el nostre sistema democràtic i institucional. ¿Com afecta aquesta situació a la nostra experiència cristiana, a la nostra manera de pensar i viure la fe? Ho hem preguntat a uns quants homes i dones cristians del nostre entorn. 

(Maria Bargalló, mestra) Compartir el patiment de tantes persones que estimo em porta a entendre més profundament el missatge evangèlic i a viure’l de forma més radical.

Constatar cada dia com la voracitat d’uns quants deixa sense el més elemental als més febles em revolta. Sento dins meu la indignació de Jesús foragitant els mercaders del temple.

La resposta solidària de tants que aporten de bona fe allò que està al seu abast per mitigar la necessitat dels altres em permet assistir en directe, una vegada darrera l’altra, al miracle de la multiplicació dels “pans i els peixos”.

Davant de tants profetes de calamitats sento la necessitat de proclamar les benaurances. Sé que només hem de ser capaços de deixar-nos “fecundar” per l’Esperit perquè aquest no sigui un patiment estèril, sinó els dolors de part per infantar homes i dones nous.