Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Ezequiel Blanco, metge) La crisi en què vivim afecta tota la nostra vida, tot i que no pateixo de prop l’atur i les seves greus conseqüències. La meva manera de pensar és més crítica que fa uns anys, tot i que ja ho era abans respecte al neoliberalisme, el consumisme, l’invidualisme, l’hedonisme i la democràcia descafeïnada en la qual vivim. Un cop la crisi s’ha declarat, jo he vist confirmades les meves sospites: tots no érem tan rics i uns quants s’estaven enriquint desmesuradament, desoint el clam d’una majoria de la humanitat. A nivell de fe no diré que he canviat molt, però sí que ara estic trobant situacions molt complicades tant en la meva tasca com a voluntari de Càritas com en la meva professió. Em trobo amb un model de societat que fa difícil la vida de la majoria de la gent però especialment dels més dèbils. Tot això fa que em refermi en la meva vocació de servei al proïsme, de denúncia de l’injustícia, de portar un estil de vida auster i valorar més la humilitat, la compassió i l’esperança tot i la desesperança regnant.