Dissenyant un retaule per Sant Joan (5): Menció eucarística, reinterpretació trinitària.

Seguim amb el disseny del retaule per la parròquia de Sant Joan Baptista de Reus (darrer article aquí). En aquesta darrera proposta, la cinquena, incorporem elements i simplifiquem l’anterior. Els punts forts són els següents:

El retaule s’estén a tota la base de la paret frontal (el malaguanyat “mur de les lamentacions”) a mode de sòcol, de forma que s’inicia i finalitza amb l’emmarcament de la porta d’accés a la Capella del Santíssim i a la sagristia. Entrats en aquest punt, cal apuntar a favor del projecte de Rafael Bertran i Pau Pérez (del 1991) la relectura encertada dels usos que partia del mateix projecte original de l’arquitecte reusenc Pere Caselles, mantenint la mateixa disposició inicial (Santíssim-Absis-Sagristia) un cop passat l’espai del creuer. Els arquitectes van encertar en la reinterpretació tipològica i en la seva adaptació en el nou edifici parroquial, però els va mancar aprofundir en el simbolisme de l’espai que creaven, ja que el forat en el mur frontal que van deixar és més un cau de mals endreços que pròpiament el que ha de ser l’absis d’una planta basilical.

La talla de St. Joan Baptista té un lloc important en la composició del retaule però no n’és el protagonista absolut. El seu davallament l’apropa a la devoció dels feligresos i, alhora, el seu desplaçament respecte l’eix de simetria deixa “respirar” l’altar i la celebració eucarística.

Arribats aquí, el problema es desplaça a la composició del motiu central del retaule. Si s’opta per una altra forma excessivament figurativa o escultòrica, aquesta entraria en competència amb la talla de fusta del sant titular. Això ens porta a una composició abstracta que, alhora, pugui ser fàcilment reconeixible i “devocionable”, amb una mida escaient respecte a la talla de fusta perquè, si és massa petita, el sant queda com apunt de referència únic i desplaçat, i si és massa gran, la talla de fusta queda menystinguda.

Per això, l’antiga proposta trinitària (basat en el passatge bíblic de la teofania del baptisme de Jesús, Mt 3,13-17) passa a concretar-se tota ella dins un gran cercle (el cercle representa la volta del cel, és a dir el Pare Creador) que conté una forma cruciforme en forma alada (l’Esperit Sant) de la qual sobresurt el perfil retallat d’una persona (el Fill, Jesucrist). Per altra banda, l’ús de la forma circular partida, a part de fer esment a la volta del cel que s’obre per comunicar la teofania, també és una clara referència al ritus eucarístic, quan el president de la celebració aixeca el cos partit de la sagrada forma, de manera que en un sol element hi tenim el Déu Trinitari que es lliura en l’eucaristia.