(Regina Goberna, monja) Pel fet de ser monja de Sant Benet, la crisi m’afecta més en el cor, que en la vida diària. És la solidaritat amb els que pateixen, el que em fa sofrir. I a vegades fins ho sents en la pròpia família, i, sobretot en gent molt més desemparada. El que abans veies lluny, en llocs de missió, ara t’adones que s’ha apropat, i si no tingués Fe en Déu, segurament que fins i tot m’inquietaria. Si de fa molts anys procuro fer-me meves les situacions desesperades dels qui menys tenen, ara, a causa també dels mitjans de comunicació, que no paren de parlar del mateix, sents que aquesta situació t’envolta i fa trontollar, veritablement a molta gent.
Pel que fa a mi, personalment, intento viure amb el mínim, encara que sé que les necessitats bàsiques les tinc cobertes.
Com mai, experimento que Déu és el meu puntal ferm, introntollable, i visc abandonada a les seves mans de Pare estimat.
Alhora desitjo profundament que aquests petits gestos de solidaritat que, aquí i allà, brollen de la base, ajudin a un canvi profund de la nostra societat, malauradament massa consumista.
Gràcies d’haver-hi pogut reflexionar una mica.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.