Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Josep Lligadas, teòleg i escriptor) La fe cristiana és l’adhesió a Jesucrist. És a dir, és creure en ell i estimar-lo com a camí únic de vida, i és mirar de viure com ell ha viscut. Creure en ell i estimar-lo és posar-se plenament en les seves mans, i tenir-lo tan al cor com sigui possible. I mirar de viure com ell ha viscut és posar la pròpia vida al servei de la felicitat de tothom, tant els de més a prop com els de més lluny, i fer-ho amb una total confiança en el Déu que és Pare. I encara falta afegir una cosa a la brevíssima definició amb què he començat: que tot això no es viu individualment sinó en col·lectiu, en Església.

I bé. Tota aquesta explicació tan estructurada sona, certament, molt allunyada del drama de l’actual crisi econòmica. Però no. No hi queda gens lluny. Posar la pròpia vida al servei de la felicitat de tothom inclou, claríssimament, lluitar a favor dels qui pateixen la tragèdia de la crisi i contra els qui ens han portat a aquesta situació i no semblen disposats a deixar-nos-en sortir. L’Any de la Fe també és això. Si no, m’atreviria a dir que seria l’any d’una altra fe, no de la fe cristiana.