(Agustí Panyella, prevere) En primer lloc cal dir que com a prevere, l’Any de la Fe és tot un goig inesperat, per que amb la comunitat cristiana de Sant Joan Baptista de Vilanova estem, sota aquest motiu, moguts a una renovació espiritual concretada en un temps assembleari sota aquesta temàtica, i això em motiva especialment. Alhora, però, el marc de la crisi i totes les seves contínues concrecions en persones i situacions, amb noms i cognoms coneguts, em fan viure una contradicció interior molt forta, perquè per una part intento viure i predico un contingut de fe molt a prop de Jesucrist, però constato al mateix temps les meves comoditats i seguretats que m’allunyen de la realitat molt dura de la gent que m’envolta. És per això que vull il·luminar aquesta intranquil·litat que visc amb el do de la fe. L’any de la fe, ha de ser l’any de la confiança en Déu, i no tant en les nostres seguretats i comoditats. Aquesta suma de situacions (Any de la Fe i crisi) per a la meva vida, en aquest moment, és providencial per a no justificar-me, sinó donar una resposta concreta i encarnada a molta gent que conec. Al mateix temps, també, em sento cridat a ser més profètic amb la meva comunitat, encara que algunes prèdiques puguin incomodar, com ja m’ha passat. Tota una oportunitat per ser més de Crist.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.