(Jordi Tres, prevere) Moltes vegades penso que he assolit el cim, que he arribat a un cert nivell de vida cristiana. Hi ha maneres de pensar que fan que els cristians deixem de tocar de peus a terra. La convocatòria que fa el sant Pare de l’Any de la Fe és un bon motiu per a repensar la pròpia història. Molt sovint ens cal aturar-nos i mirar el camí fet amb serenor i pau.
En aquests temps que vivim, la fe m’ajuda a demanar perdó pel temps que he viscut d’esquena al dolor del món. Si un germà es trenca, és Crist qui està trencat en ell. Al moment de combregar en l’Eucaristia em repeteixo “no permetis Senyor que sigui feliç tot sol”; és qui em dona força per a seguir lluitant.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.