Vés al contingut
Meditació del papa Francesc a la Basílica de Santa Maria la Major 4 de maig de 2013
“Aquesta tarda som aquí davant de Maria. Hem pregat sota la seva guia materna perquè ens condueixi a estar cada cop més units al seu fill Jesús. Li hem portat les nostres alegries i els nostres patiments, les nostres esperances i les nostres dificultats. L’hem invocat amb el bell títol de Salus Populi Romani demanant-li per tots nosaltres, per Roma, pel món sencer, que ens doni la salut. Sí, perquè Maria ens dóna la salut, és la nostra salut.
Jesucrist, amb la seva Passió, Mort i Resurrecció, ens porta la salvació, ens dóna la gràcia i l’alegria de ser fills de Déu, d’adreçar-nos a Ell de veritat amb el nom de Pare. Maria és mare, i una mare es preocupa sobretot de la salut dels seus fill, sap tenir-ne cura amb un amor tendre i gran. La Mare de Déu té cura de la nostra salut. Què vol dir això, que la Mare de Déu té cura de la nostra salut? Penso sobretot en tres aspectes: ens ajuda a créixer, a afrontar la vida, a ser lliures; ens ajuda a créixer, ens ajuda a afrontar la vida, ens ajuda a ser lliures.
Una mare ajuda els fill a créixer i vol que creixin bé; per això els ajuda a no cedir davant la mandra – que deriva també d’un cert benestar-, a no acomodar-se en una vida fàcil que només es conforma tenint coses. La mare té cura dels fills perquè creixin cada cop més, i creixin forts, capaços de prendre’s responsabilitats, de comprometre’s en la vida, de tendir a grans ideals. L’Evangeli de sant Lluc diu que, en la família de Natzaret, Jesús “creixia i s'enfortia, ple d'enteniment; i Déu li havia donat el seu favor” (Lc 2, 40). La Mare de Déu fa precisament això en nosaltres, ens ajuda a créixer humanament i en la fe, a ser forts i a no cedir en la temptació de ser homes i cristians de manera superficial, sinó a viure amb responsabilitat, a tendir cada cop més amunt.
Una mare a més a més pensa en la salut dels seus fills educant-los també a afrontar les dificultats de la vida. No s’educa, no es té cura de la salut, evitant els problemes, com si la vida fos una autopista sense obstacles. La mare ajuda els fills a mirar amb realisme els problemes de la vida i a no perdre-s’hi, a no ser febles, i a saber-los superar, en un sa equilibri que una mare “sent” entre els àmbits de seguretat i les zones de risc. I això una mare sap fer-ho! No porta sempre el fill pel camí de la seguretat, perquè d’aquesta manera el fill no pot créixer, però tampoc no el deixa només pel camí del risc, perquè és perillós. Una mare sap equilibrar les coses. Una vida sense reptes no existeix i un noi o una noia que no sap afrontar-los arriscant-se, és un noi i una noia sense espina dorsal! Recordem la paràbola del bon samarità: Jesús no proposa el comportament del sacerdot i del levita, que eviten socórrer el qui s’havia topat amb els lladres, sinó el samarità que veu la situació d’aquell home i l’afronta de manera concreta, també amb riscos. Maria va viure molts moments no pas fàcils durant la seva vida, des del naixement de Jesús, quan “no havien trobat cap lloc on hostatjar-se” (Lc 2,7), fins al Calvari (cfr Jn 19,25). I com una bona mare ens és propera, perquè no perdem mai el coratge davant les adversitats de la vida, davant la nostra feblesa, davant dels nostres pecats: ens dóna força, ens indica el camí del seu Fill. Jesús, de la creu estant diu a Maria, indicant Joan: “Dona, aquí tens el teu fill!” i a Joan: “aquí tens la teva mare!” (cfr Jn 19, 26-27). Tots nosaltres estem representats en aquest deixeble: el Senyor ens ecomana a les mans plenes d’amor i de tendresa de la Mare perquè sentim el seu suport a l’hora d’afrontar i vèncer les dificultats del nostre camí humà i cristià; no tenir por de les dificultats; afrontar-les amb l’ajut de la mare.
Un últim aspecte: una bona mare no només acompanya els fills en el creixement, sense deixar d’evitar els problemes, els reptes de la vida; una bona mare també ajuda a prendre les decisions definitives amb llibertat. Això no és fàcil, però una mare sap fer-ho. I què significa llibertat? No és pas fer tot allò que és vol, deixar-se dominar per les passions, passar d’una experiència a l’altra sense discerniment, seguir les modes de l’època; llibertat no significa llançar tot els que no ens agrada per la finestra. No, això no és llibertat! La llibertat ens és donada perquè sapiguem prendre bones decisions en la vida! Maria, com a bona mare, ens ajuda a ser, com ella, capaç de fer tries definitives; opcions definitives, en aquest moment en què regna, per dir-ho d’alguna manera, la filosofia de la provisionalitat. És tan difícil comprometre’s en la vida definitivament... I ella ens ajuda a fer-ho amb aquella llibertat plena amb la qual va respondre “sí” al projecte de Déu sobre la seva vida (cfr Lc 1,38).
Estimats germans i germanes, que difícil que és prendre decisions definitives en els nostres temps. Ens sedueix la provisionalitat. Som víctimes d’una tendència que ens empeny a la provisionalitat.... com si desitgéssim ser sempre adolescents. És una mica la fascinació de ser sempre adolescents, i això per tota la vida! No tinguem por dels compromisos definitius, dels compromisos que impliquen i interessen tota la vida! D’aquesta manera la vida serà fecunda! I això és la llibertat: tenir el coratge de prendre aquestes decisions amb grandesa.
Tota l’existència de Maria és un himne a la vida, un himne d’amor a la vida: va generar Jesús en la carn i va acompanyar el naixement de l’Església al Calvari i al Cenacle.
La Salus Populi Romani és la mare que ens dóna la salut en el creixement, ens dóna la salut per afrontar i superar els problemes, ens dóna la salut en fer-nos lliures per a les opcions definitives; la mare que ens ensenya ser fecunds, a ser oberts a la vida i a ser sempre fecunds de bé, fecunds de joia, fecunds d’esperança, a no perdre mai l’esperança, a donar vida als altres, vida física i espiritual.

Això et demanem aquesta tarda, oh Maria, Salus Populi Romani, pel poble de Roma, per tots nosaltres: dóna’ns la salut que només tu pots donar-nos, perquè siguem sempre signes i instruments de vida. Amén".

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.