(Ramiro Pàmpols) La nostra parròquia de Tocoa, dedicada a ”San Isidro Labrador”, està en el Departament de Colón, al nord d´Hondures, i té per capital Trujillo, a la vora del Mar Carib. La diòcesi té una nombrosa població d´ètnia garífuna (esclaus portats de l´Àfrica, però que en enfonsar-se el vaixell, es van salvar fugint a una petita illa. Després, poc a poc, s´introduïren al continent a través d´Hondures, i altres indrets). Mai no van ser esclaus.
Però són, encara avui, els ciutadans més pobres del Departament al costat del mískitos, una altra ètnia que va patir l´esclavatge, i que viu sobretot a la Costa Atlàntica de Nicaragua. Totes dues ètnies conserven manifestacions molt arrelades, balls i pregàries, en relació amb la divinitat. Encara que ja hi ha monges i sacerdots garífunes, el seu estil de viure la fe traspua aquella ancestral referència a Déu.
La parròquia de Trujillo es va fundar l´any 1932. Dos capellans catalans en van ser els primers responsables: el P. Pons i el P. Martorell. I el primer bisbe va ser Jaume Brufau Macià, CM. Tots ells eren de la Congregació de sant Vicenç Ferrer.
Cal dir que gairebé la meitat de la població s´ha anat adherint a petites i molt nombroses confessions evangèliques. De fet, totes dues realitats cristianes, catòlics i protestants, viuen malauradament, ignorant-se una i altra. El nombre d´habitants de la nostra demarcació és aproximadament d´uns 120.000.
El més interessant és com està organitzada la parròquia: al més pur estil de les Comunitats Eclesials de Base, les CEB de Medellín i Puebla. L´organigrama és el següent:
1. Les CEB són el nucli que aglutina la comunitat de cada barri: inclou les persones d´un barri determinat i, si el barri és petit, estan constituïdes per dos barris.
2. Cada CEB té un Consell Eclesial on estan representades totes les activitats pastorals de la comunitat: els anomenats Agents de Pastoral: Delegats de la Paraula, Catequistes, Moviments Apostòlics (Moviment Joan XXXIII, Cursets de Cristiandat, Pastoral Familiar, Pastoral Juvenil, Carismàtics, Grup de Pregària, Ministres de la Eucaristia,…).
3. Les Zones parroquials agrupen diferents CEBs d´un espai geogràfic determinat . Nosaltres tenim quatre zones a la nostra parròquia. Jo sóc responsable de dues zones. Cada zona té també un Consell de Zona amb el seu coordinador i un representant de cada moviment i activitat pastoral de les comunitats de la zona.
4. Els Sectors són els espais més amplis que integren les zones, o bé vàries petites poblacions i comunitats. A la nostra parròquia hi ha vuit Sectors. Jo acompanyo el Sector “Rigores”, que està a força kilòmetres del nucli urbà.
Cada stmana es reuneix cada Consell Eclesial de cada comunitat i cada mes es reuneix cada Consell de Zona i cada Consell de Sector.
Com veieu, és una estructura una mica complexa que de vegades té l´inconvenient de no poder donar l´abast perquè una persona pugui anar a vàries reunions. Per això solen dir, mig somrient, que porten massa “sombreros” (responsabilitats).
Cada company jesuïta es fa càrrec d´una zona o dues, i d´un Sector. El més curiós és que convivim a casa quatre cultures diferents: l´hondurenca, la nord-americana, la catalana i la garífuna.
En conjunt, la parròquia consta d´unes 130 comunitats, cada una de les quals disposa d´una petita església construïda pels mateixos veïns del barri. L’estil de cada església és molt variat, des de les més humils, parets de blocs de ciment i uns bancs de fusta sense polir, o bé una petita capella una mica “xocant”, degut al disseny inventat pel company sacerdot nord-americà que, com que fa el préstec dels diners, decideix també l´ estil de la capella…
El nombre de membres de cada comunitat varia molt: entre dues o tres famílies i un centenar de persones. El que és difícil de comptar són els infants, que potser són més nombrosos que els adults!
Això suposa celebrar una o dues misses diàries, una a cada petita comunitat. Rarament hi ha un dia que no hagis de celebrar-ne cap … Ens reunim al capvespre, quan tothom ha deixat la feina i acabem després d´una hora i mitja de celebració. Els agrada molt cantar i no tenen cap pressa per a entonar, a ritme de ranxera, totes les parts de la Missa.
Un bon nombre de comunitats són a la muntanya i no s’hi pot accedir sense cotxe. Cal caminar una o dues hores quan el jeep no pot anar més enllà. Altres són a més 15 km. del nucli urbà. Us podeu imaginar les peripècies per arribar a llocs ben enlairats i amb fang per tot arreu. Quan he anat a algun d´aquests indrets, no m´he sentit tranquil fins a la tornada!
Una novetat de les celebracions eucarístiques és que el començament de la Missa és presidit per un laic o laica: Salutació, acte penitencial, col·lecta i primera lectura. Igualment les intencions i l´acció de gràcies final.
Totes les reunions de CEB, Zona o Sector están preparades per ells. S´inicien amb l´ordre del dia, la revisió dels acords de la reunió anterior, el quòrum d´assistents, el debat dels temes, els nous acords i la pregària final. Això sí, sempre acompanya la reunió un modest piscolabis.
Personalment poso tota la “carn” en l´homilia que sempre és compartida. Aquí és on apareix la gran finesa i qualitat espiritual de les persones…
També cal dir que l´estil de les celebracions i les expressions litúrgiques és força tradicional, amb una gran dosi de religiositat popular. Però, com us he dit, pel que fa a l´experiència espiritual de la gent, és d´una notable profunditat.
Dir-vos per acabar, que he d’anar als llocs més allunyats de “Rigores” amb una vella i atrotinada camioneta Toyota color cafè, un jeep d´una gran potència de motor, una suspensió de ballestes d´acer molt dura i tracció a les quatre rodes, obrint-me pas per camins de terra infernals, plens de sots per tot arreu, especialment en l´estació de pluges intenses.
A tall d´anècdota: fa uns dies en sortir d´una comunitat, en plena fosca, va quedar-se el jeep sense llum i em va tocar conduir 15 km a la fosca. El pitjor és que era obligat travessar tres ponts sobre el riu Aguán, durant l´itinerari. Tenia por de no “encertar”... Quan apareixia un cotxe en direcció contrària parava el meu, per evitar que topéssim. Sort que en arribant a Tocoa es van encendre miraculosament els fars. La ciutat estava també a les fosques per un tall de l´energia elèctrica. Penso que “la llum de la lluna” va salvar-me de l´ensurt! I per què no dir-ho: un gest amable de l´àngel de la guarda!
Com veieu, es tracta d´una feina parroquial “un xic” diferent de la que feia molt gustosament a Sant Albert i a Sant Ramon, al meu barri de L´Hospitalet de Llobregat!
El pitjor de tot que ens aclapara només pensar-ho, és que tenim un assassinat cada 80 minuts en el nostre país.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.