Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Audiència general del papa Francesc a la Plaça de Sant Pere del Vaticà 8 de maig de 20013
 
El temps pasqual que estem vivint amb alegria, guiats per la litúrgia de l’Església, és per exceŀlència el temps de l’Esperit Sant donat «sense límits» (cfr Jn 3,34) per Jesús crucificat i ressuscitat. Aquest temps de gràcia es clou amb la festa de la Pentecosta, en la qual l’Església reviu l’efusió de l’Esperit Sant a Maria i als Apòstols recollits en pregària en el Cenacle.
 
Però qui és l’Esperit Sant? En el Credo nosaltres professem amb fe: «Crec en l’Esperit Sant que és Senyor i infon la vida ». La primera veritat a la qual adherim en el Credo és que l’Esperit Sant és Kýrios, Senyor. Això significa que Ell és veritablement Déu com ho són el Pare i el Fill, objecte, per part nostra, del mateix acte d’adoració i de glorificació que adrecem al Pare i al Fill. Efectivament, l’Esperit Sant és la tercera Persona de la Santíssima Trinitat; és el gran do del Crist Ressuscitat que obre la nostra ment i el nostre cor a la Fe en Jesús, el Fill enviat pel Pare que ens condueix a l’amistat, a la comunió amb Déu.
 
Però voldria detenir-me sobretot en el fet que l’Esperit Sant és la font inexhaurible de la vida de Déu en nosaltres. L’home de tots els temps i de tots els llocs desitja una vida plena i maca, justa i bona, una vida que no estigui amenaçada per la mort, sinó que pugui madurar i créixer fins a la seva plenitud. L’home és com un caminant que travessant els deserts de la vida té set d’una aigua viva, a bell raig i fresca, capaç de satisfer en profunditat el seu desig profund de llum, d’amor, de bellesa i de pau. Tots sentim aquest desig! I Jesús ens dóna aquesta aigua viva: és l’Esperit Sant, que procedeix del Pare i que Jesús vessa en els nostres cors. «Jo he vingut perquè  tinguin vida, i en tinguin a desdir », ens diu Jesús (Jn 10,10).
 
Jesús promet a la samaritana que donarà una “aigua viva”, amb sobreabundància i per sempre, a tots els qui el reconeguin com el Fill enviat pel Pare per salvar-nos (cfr Jn 4, 5-26; 3,17). Jesús va venir a donar-nos aquesta “aigua viva” que és l’Esperit Sant perquè la nostra vida estigui guiada per Déu, estigui animada per Déu, estigui alimentada per Déu. Quan nosaltres diem que el cristià és un home espiritual entenem justament això: el cristià és una persona que pensa i actua segons Déu, segons l’Esperit Sant. Però, jo em pregunto: i nosaltres, pensem segons Déu? Actuem segons Déu? O ens deixem portar per moltes altres coses que no són precisament Déu? Que cadascú de nosaltres es contesti en el profund del seu cor.
 
Així doncs, ens podem demanar: per què aquesta aigua ens pot satisfer fins al fons? Nosaltres sabem que l’aigua és essencial per la vida; sense aigua ens morim; l’aigua treu la set, renta, fecunda la terra. En la Carta als Romans, hi trobem aquesta expressió: «Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha vessat el seu amor en els nostres cors» (5,5). L’aigua viva, l’Esperit Sant, do del Ressuscitat que habita en nosaltres, ens purifica, ens iŀlumina, ens renova, ens transforma perquè ens fa partícips de la vida mateixa de Déu que és Amor. Per això, l’Apòstol Pau afirma que la vida del cristià està animada per l’Esperit i pels seus fruits, que són «amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat,  dolcesa i domini d'un mateix» (Gal 5,22-23). L’Esperit Sant ens introdueix en la vida divina com a “fills en el Fill Unigènit”. En un altre fragment de la Carta als Romans, que hem recordat sovint, sant Pau, ho sintetitza amb aquestes paraules: « Tots els qui són guiats per l'Esperit de Déu són fills de Déu. Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l'Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: “Abba, Pare!” Així l'Esperit mateix s'uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats amb ell» (8,14-17).
 
Aquest és el do valuós que l’Esperit Sant porta en els nostres cors: la vida mateixa de Déu, vida de veritables fills, una relació d’intimitat, de llibertat i de confiança en l’amor i en la misericòrdia de Déu, que té també com a efecte una mirada nova cap als altres, propers i llunyans, vistos sempre com germans i germanes en Jesús que cal respectar i estimar. L’Esperit Sant ens ensenya a mirar amb els ulls de Crist, a viure la vida com la va viure Crist, a comprendre la vida com la va comprendre Crist. És per això que l’aigua viva que és l’Esperit Sant satisfà la nostra vida, perquè ens diu que som estimats per Déu com a fills, que podem estimar Déu com a fills seus i que amb la seva gràcia podem viure com a fills de Déu, com Jesús. I nosaltres, escoltem l’Esperit Sant? Què ens diu l’Esperit Sant? Diu: Déu t’estima. Ens diu això. Déu t’estima, t’estima. Nosaltres estimem veritablement Déu i els altres, com Jesús? Deixem-nos guiar per l’Esperit Sant, deixem que Ell ens parli al cor i ens digui això: que Déu és amor, que Déu ens espera, que Déu és el Pare, que ens estima com un Pare veritable, ens estima veritablement i això ho diu només l’Esperit Sant al cor. Sentim l’Esperit Sant, escoltem l’Esperit Sant i anem endavant per aquest camí de l’amor, de la misericòrdia i del perdó. Gràcies”.