Els darrers dies, els comentaris relatius als gestos del papa Francesc han estat abundants en tots els mitjans de comunicació. Podríem dir que tothom s’hi ha fixat, i gairebé tothom ha restat sorprès, perquè els seus gestos no han estat gestos habituals. Amb els gestos, les persones expressem la nostra manera de ser, i cadascú és allò que els seus gestos manifesten. De vegades, els gestos diuen tant o més que les paraules.
Un dels gestos del papa Francesc que ha mostrat més clarament la seva manera de ser i l’estil del seu comportament ha estat la trobada amb els joves del Centre Penitenciari per a Menors Casal del Marmo, a Roma. Per la informació que hem rebut, allà hi viuen joves que no es distingeixen precisament per la seva vinculació activa a l’Església Catòlica. Tot al contrari. Des de no creients fins a creients d’altres confessions, podem dir que hi ha de tot.
El sol fet de manifestar el desig de celebrar-hi l’Eucaristia del Dijous Sant, perquè així solia fer-ho a la seva diòcesi de Buenos Aires, ja indica quin és el tarannà del papa Francesc. Jo tenia particular interès a saber què diria a aquells joves en el moment de l’homilia. Admirable. El Papa ha mostrat una pedagogia i un sentit evangèlic com els que Jesús solia manifestar quan s’adreçava a gent de tot tipus, tant als no creients com als creients en el Déu d’Abraham.
Fent la lectura més adequada possible del fragment de l’Evangeli de Joan acabat de proclamar, el papa Francesc va dir als joves que l’escoltaven: “Jesús, que era el més important, va rentar els peus dels seus deixebles per tal de mostrar-nos que els qui estem per damunt dels altres hem d’estar al servei dels altres. Rentar els peus d’una altra persona equival a dir-li: «Jo estic al teu servei». També nosaltres hem d’estar al servei dels altres i ajudar-nos mútuament. Això és el que Jesús ens ensenya a fer, i això és el que jo faré; i ho faré amb tot el cor, perquè, com a bisbe i sacerdot, estic al vostre servei. És un deure que sento en el fons del meu cor: un deure que estimo. I l’estimo perquè Jesús m’ha ensenyat a estimar-lo. També vosaltres, ajudeu-nos, ajudeu-nos sempre. Ajudem-nos els uns als altres. Quan ara farem el signe de rentar-nos els peus, que cadascú pensi en el seu interior: «¿Estic de veritat disposada o disposat a servir i ajudar els altres?». Penseu només això. I penseu, també, que aquest signe és una carícia de Jesús, que ha vingut precisament per a servir-nos, per a ajudar-nos”.
Quina lliçó! Gràcies, papa Francesc!
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.