Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

Del papa Francesc, ja s’han dit moltes coses des del dimecres passat, i quasi totes molt agradables. Però no ens ha de sorprendre que hi hagi persones que, en l’Església, no hi sàpiguen descobrir res que sigui satisfactori. Tampoc no ens ha de sorprendre que, si aquestes persones no hi troben res que pugui desmerèixer, s’ho inventin. Això forma part de la vida de l’Església. Jesús va ser el primer a experimentar-ho, i el papa Francesc no és ni serà una excepció. La seva primera homilia com a successor de l’apòstol Pere, en l’Eucaristia celebrada divendres passat amb tots els cardenals, ja li va donar l’oportunitat de remarcar que l’Església, sense la Creu, no seria l’Església de Jesús.  

També podríem dir que, del papa Francesc, no s’ha dit res que sigui extraordinari. No obstant, hem de reconèixer que, tot plegat, tant el fet de l’elecció de Jorge Mario Bergoglio com a bisbe de Roma i pontífex de l’Església Catòlica, com els seus primers gestos i les seves primeres intervencions, han constituït un rosari de sorpreses. Potser perquè no hi estàvem avesats. Potser perquè no ens ho esperàvem. Potser perquè no acabem d’estar convençuts que sempre serà veritat allò que Jesús va dir als seus deixebles, poc abans d’acomiadar-se’n: “Jo seré amb vosaltres, dia rere dia, fins a la fi dels temps”.  

Els qui hem tingut l’oportunitat de seguir, pas a pas, tot el que ha succeït en el Vaticà la darrera setmana, hem vist com la nostra moral no ha parat de pujar. Tot plegat, un gaudi continu, sense descans. Renoi, quin regal!  

La meva darrera sorpresa ha estat observar el que ha passat en alguns dels periodistes destacats a Roma, aquells que sovint no dubten a manifestar la seva nul·la religiositat i la seva poca simpatia per l’Església Catòlica. En sortir de la trobada que dissabte el nou Papa va mantenir amb ells, aquests periodistes han comunicat que la seva manera de veure l’Església ha començat a canviar. I tot, només pels gestos i les paraules del papa Francesc. Potser ara tots els catòlics també ens decidirem a fer un bon pas endavant pel camí que el mateix papa Francesc ha començat a mostrar-nos. Lloat sigui Déu!