Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Ara resulta que el conclave, sense buscar-ho en absolut, s’ha convertit en el model de la lucidesa i de la coherència. Grups de pressió (política i anticlerical), lobbies de poder, emporis mediàtics, tertulians il·lustres que basen la superioritat moral de les seves intervencions en el segrestament del micròfon i pseudoprogressistes que combaten els dogmes dels altres amb els seus mateixos dogmes... van qualificar el conclave com una reunió de jerarques ultraconservadors i gerontocràtics, com un paradigma de la manca de transparència, com un niu de maquinacions i d’interessos ocults, com arqueòlegs que s’aferren al recurs medieval de la fumata blanca.

La situació de l’Església passa moments difícils. La barca de Pere navega per mars procel·losos. El darrer timoner ha reconegut no tenir prou força per complir la seva missió. Els escàndols han acaparat els titulars de premsa. El robatori de documents ha minat la confiança. Tres fets, esdevinguts seguidament en un període de cinc setmanes, han fet capgirar espectacularment la situació. Primer, la renúncia de Benet XVI, realitzada amb una maduresa impressionant, trencant tots els motlles. Actuació modèlica. La societat civil ha captat el gest i, en observar els seus mateixos dirigents, l’ha envejat. Segon, el conclave. Persones de tendències diferents, pluralitat ètnica, cultural i lingüística, piràmide alta d’edat, preparació humana i intel·lectual de gran calibre... Aïllament per no veure’s influïts. Secret respectat. Bloqueig d’interferències. Votar sense seguir cap disciplina de partit, segons la mateixa consciència. En cinc votacions, es posen d’acord amb una majoria superior als dos terços. Capacitat d’arribar a l’acord en benefici del bé comú enfront d’una olla de grills com acostumen a ser la majoria dels parlaments perquè, sense respecte per la democràcia, busquen l’interès del partit. Tercer, l’elecció del cardenal Bergoglio, com a papa Francesc, que sintonitza amb la gent, que vol una Església pobra i per als pobres, que viu austerament, que sedueix amb els seus aires de canvi. Un personatge vingut des de la fi del món, que no té interioritzats els tics de la cúria. Europa conserva el centre geogràfic, però un continent que gira l’esquena a la vida no la pot pilotar per a tota la humanitat. Mentre aquí vivim el crepuscle, l’aurora brilla en altres continents. Els cardenals han sabut llegir millor que ningú el moment històric i han triat la persona adequada. I la gent se n’ha adonat. No hi ha promeses electorals sinó un retorn al que és essencial, a la persona de Jesucrist i als pobres. El papa Francesc assenyala, a la gent tipa de corrupció i patiment, el camí cap a les estrelles i el somni d’un món millor.