Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

Fa una setmana, els cinc països anomenats “emergents” s’han tornat a reunir per intentar marcar l’agenda del món. Són els BRICS, Brasil, Rússia, Xina, Índia i Àfrica del Sud. Aquests països viuen al marge de la crisi econòmica dels països occidentals, amb increments molt notables dels seus PIB respectius i amb una estabilitat política persistent. Amb règims democràtics a l’Índia, Brasil i Àfrica del Sud, mig autoritaris, com Rússia o autoritaris, com Xina. Tots ells amb economies relativament obertes i capitalistes i amb un gran desafiament: la gran desigualtat a l’interior de cada país. Aquests països han crescut molt, però, en el seu conjunt, no han estat capaços de distribuir aquest creixement de manera equilibrada.
 
Malgrat tendències polítiques diferents, sota la pressió de Xina i Rússia, sembla que vulguin adoptar un posicionament polític en front dels països de l’hemisferi nord. Un “sud” que vol recordar als Estats Units i a la Unió Europea que ells també hi volen ser, en la governança del món, i que aquest és un món que ja no està sotmès a una o dues potències.
 
Precisament, aquests dies també hem vist la nova crisi de Xipre i la Unió Europea. Els països anglosaxons, i de manera especial la City de Londres, utilitzen l’acrònim PIGS –que en anglès vol dir porcs– per anomenar de manera menyspreadora els països del sud d’Europa (Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya). Aquests PIGS s’han convertit en PIGSC, amb la incorporació de Xipre a la crisi dels països del sud de la Unió. La davallada de la banca de Xipre ha protagonitzat la penúltima crisi de la Unió Europea, i l’exemple de la precarietat de les seves institucions. Potser convindria exigir a les institucions comunitàries una mica més de seriositat i menys dependència de l’Alemanya de Merkel. Ja n’hi ha prou!
 
Com pot ser que un país com Xipre pugui desestabilitzar la zona euro i la mateixa Unió Europea? Com pot ser que quan la banca d’Holanda, Bèlgica o Gran Bretanya va enfonsar-se l’any 2009 tot fossin ajudes per evitar la caiguda dels bancs i ara vulguin imposar mesures contra els estalviadors? La política ultraliberal de Merkel, amb l’ajut inestimable dels especuladors de la City de Londres, està destrossant el projecte de la Unió Europea. I tot plegat davant la impotència i el desgovern del sud, la incapacitat d’Hollande, el silenci subsidiat de l’est, la conformitat dels països del nord d’Europa i la passivitat de la gran majoria dels europeus. No convindria dir ja, de manera clara, “no volem una Unió Europea alemanya”!?
 

S’organitzen els BRICS i s’intueix una nova governança del món i els europeus continuem absents, incapaços de respondre a la nova situació. No serà ja el moment de demanar, si volem continuar dins la Unió Europea, un model de govern més representatiu i l’elecció directa d’un president de la Unió Europea amb autoritat?