×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La tradició històrica de l’ètica cristiana, des del mateix capteniment de Jesús, ha estat el qüestionament de les actituds i les conductes de les persones. Al segle passat, segurament per influència del marxisme i altre corrents de pensament, es comença a parlar també de les estructures injustes com font de mal en el món i, d’alguna manera, s’obra pas el concepte de pecat de les estructures o pecat estructural

Les dimensions personals o individuals i les col·lectives o estructurals són dues cares de la moneda que convé tenir en compte, però per allò de la llei del pèndol potser avui tot l’èmfasi resta en allò més estructural i la dimensió personal queda més diluïda.

Davant la crisi actual, des del món cristià trobo a faltar la denuncia més ferma i insistent de la corrupció i de les conductes cobdicioses, fins i tot en els casos en que aquestes conductes no estan penades per les lleis civils.

La denuncia de sistemes o models socials o econòmics en nom de la fe cristiana és molt problemàtica, ja que sovint resta en un eslògan o en la crítica a quelcom que no sabem ben bé que és i, a més, desenganyem-nos, els cristians –en tant que cristians- no tenim un model econòmic alternatiu. El fecund pensament social cristià i la mateixa doctrina social de l’Església ens forneix de criteris per analitzar la realitat i propiciar alternatives a nivell microsocial, però no pas d’una alternativa de “sistema”.

Per això, junt –o més enllà- de criticar les “maldats” -intrínseques o no- del capitalisme liberal, del neoliberalisme o de qui sap què, trobo a faltar una denúncia més contundent de la corrupció, començant per la més propera. O una crítica més severa a la inanició del poders de l’estat davant el frau fiscal i de les conductes privades que el promouen. O una denúncia dels comportaments indignes –ja siguin legals o il·legals- de tants responsables empresarials, socials o polítics. A casa nostra i a l’estat espanyol, malauradament, de frau, corrupció i comportaments econòmics poc ètics excel·lim i sense que tot plegat acabi tenint cap càstig. Des de l’ètica cristiana no hi ha prou motius de veritable escàndol i urgent denúncia?

Pot semblar més radical i modern carregar contra un impersonal “sistema”, però és infinitament més fàcil i més còmode que no pas denunciar actituds i comportaments personals. I –ai las!- molt menys compromès, encara que es vulgui fer creure el contrari.