Iconografia bíblica tridimensional a l'Espai Von Balthasar

"En todo lo que suscita en nosotros el sentimiento puro y auténtico de la belleza está realmente la presencia de Dios. Existe casi una especie de encarnación de Dios en el mundo, cuyo signo es la belleza. Lo bello es la prueba experimental de que la encarnación es posible. Por esto todo arte de primer orden es, por su esencia, religioso" (Simone Weil. Citat per Benet XVI en la seva trobada amb els artistes el 21 Novembre 2009 a la Capella Sixtina.)

El passat 19 de gener vam inaugurar l'exposició a l'Espai Von Balthasar de les icones bíbliques tridimensionals que havia proposat com a exercici visual als alumnes de l'assignatura "Recursos per l'Animació Bíblica", del màster en Teologia Bíblica de l'ISCREB (veure notícia aquí). En aquest article us ofereixo la lectura del breu discurs de presentació i la icona que he proposat.

Discurs de presentació de l'exposició:

"Benvolguts/des,
La present exposició “Iconografies bíbliques tridimensionals del Nadal” que ara presentem respon a un triple objectiu: eclesial, pedagògic i bíblic. Primerament respon a un objectiu eclesial, ja que entenem que l’activitat del Instituts Superiors de Ciències Religioses no es pot dur a terme al marge de la realitat eclesial local, és a dir, de la vida de la diòcesi que l’acull. Donat l’àmbit universitari d’on ha sortit aquesta reflexió bíblica visual, he cregut convenient cercar un altre ambient universitari eclesial que ho pugui acollir i, en aquest cas, s’ha concretat en la col•laboració de l’ISCREB amb el CCU (Centre Cristià dels Universitaris), el Centre Edith Stein, i en el seu espai d’exposicions conegut com Espai Von Balthasar que, des de fa uns dos anys, ofereix la possibilitat d’un lloc de trobada i diàleg entre l’art i la fe." (seguir llegint el text de presentació)

Icona "El posaren en una menjadora" (imatge superior):

Partint de la idea inicial plantejada per l’enunciat de treballar i desenvolupar l’objecte icònic-bíblic d’un cub de cartró, he explotat la capsa antropomòrficament com una persona en posició de pregària. La part inferior esdevé una falda a on es disposa un plat amb decoració nadalenca i un recull de cites bíbliques que relacionen el bressol de l’Infant Jesús amb la menjadora del pessebre (Lc 2,6-7), el banquet escatològic (Is 25,6; Ap 19,17) i la celebració eucarística (Jn 6,48-51). Els dos laterals, que acullen l’espai interior i l’abraçen, tot i que el deixen entreveure, són modificats i es retallen a 15 graus per poder fer les cames i donar la inclinació a la falda de la figura. En els laterals no hi ha més representació que el dibuix de un “Grup zero” per infants i un bressol. La part central, o el tronc de la figura, queda perforada per la creu (“Miraran Aquell a qui han traspassat”), la qual engalta i queda perfilada pel dibuix industrial del bressol de la marca “Cybex”, que és el que he adquirit pel fill que estic esperant. En la iconografia oriental, el Naixement representa a Jesús de forma que és entès, alhora, com l’infant que neix i com el cos sepultat del crucificat, d’aquí que el dibuix de la capsa estigui fusionat amb el símbol de la creu en l’objecte. Finalment, la resta de material queda repartit com a peus de la figura i com a cap reclinat en forma d’adoració del Misteri d’un Déu-Amor que s’encarna. L’objecte, doncs, fusiona la realitat del qui escriu aquestes línies, la seva esperança més immediata, i la pregària.

Sigui, doncs, aquesta la meva felicitació de Nadal. Bones festes!