L'Església del Col·legi Claver rep la placa DOCOMOMO

El passat divendres 5 d’octubre, dins la celebració de la setmana de l’arquitectura, va tenir lloc la col·locació de la placa que atorga la Fundació DOCOMOMO Ibérico a l’Església de l’antic Noviciat de la Companyia de Jesús a Raïmat, a Lleida, que actualment és el Col·legi Claver. Aquesta església és obra de l’arquitecte jesuïta Enric Comas de Mendoza, el qual va concedir una entrevista a Catalunya Religió que podeu veure en tres articles d’aquets mateix blog (primer, segon, tercer). La col·locació d’aquesta placa és un reconeixement a l’arquitectura religiosa contemporània catalana que fa justícia al seu valor, juntament amb les altres onze obres catalanes i les 53 mencions de la resta d’Espanya (podeu veure el llistat aquí). En l’acte van assistir Montserrat Giné i Macià, Presidenta de la Demarcació de Lleida del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC); David Pàmpols i Camats, Vocal de Cultura i Publicacions de la Demarcació de Lleida del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC); Susana Landrove Bossut, Directora de la Fundación Docomomo Ibérico; Enric Comas sj, arquitecte i autor de l’obra; Antoni Riera sj, superior de la comunitat de jesuïtes de Raïmat i Xavier Puyol, Director General de Jesuïtes Lleida Col.legi Claver-Raimat.

DOCOMOMO és la sigla de Documentation and Conservation of buildings, sites and neighbourhoods of the Modern Movement i correspon amb una organització internacional creada el 1990 amb l’objectiu d’inventariar, divulgar i protegir el patrimoni arquitectònic del Moviment Modern. La Fundación DOCOMOMO Ibérico, amb seu a Barcelona, coordina l’assoliment d’aquests objectius a Espanya i Portugal. Des dels seus inicis, el 1993, DOCOMOMO Ibérico ha dut a terme nombroses iniciatives de documentació i estudi del patrimoni modern en territoris de la Península Ibèrica que s’han concretat en publicacions, exposicions, congressos i campanyes de protecció d’edificis.

Segons la memòria de la fitxa elaborada per Xavier Llobet i Ribeiro, “En projectar l'església, l'escola del noviciat ja estava construïda i l'emplaçament dins del conjunt ja estava determinat. El problema dels accessos era important, ja que havien de poder anar a l'església amb prou independència tres grups de persones diferents, a més dels visitants seglars que vinguessin de fora. El programa assenyalava també l'hivern dur de la regió i el molest i freqüent vent de ponent com a dades importants a tenir en compte. La planta de l'església és definida per la contraposició d'un mur cec i curvilini que tanca l'espai per darrere de l'altar, amb un altre que té una forma trencada i conté totes les finestres. La llum que entra des de dalt té un gradient que va del blau al daurat i de menys a més en direcció al presbiteri. L'aspecte exterior del temple s'ha tractat amb gran sobrietat, en correspondència amb els volums existents del noviciat. L'estructura és de murs de càrrega de maó vist amb relleus i escultures de gran interès, mentre que els altres elements resistents són de formigó armat i acer laminat. La geometria asimètrica de la planta permet que les condicions acústiques siguin òptimes.”