Quan vaig rebre la notícia de la teva renúncia com a guia suprem de l’Església, vaig quedar trasbalsat. Temia que algun dia les circumstàncies et moguessin a prendre aquesta decisió, però no precisament ara. Perquè em semblava que precisament ara tu eres més necessari que mai. Jo esperava amb deler la publicació de l’encíclica sobre la fe que des de fa temps estaves preparant, també desitjava que no triguessis a redactar l’exhortació apostòlica amb la qual posaries punt final als treballs de la recent Assemblea General dels Sínode dels Bisbes sobre la nova evangelització, i cada dimecres llegia amb devoció filial la teva catequesi corresponent a l’Any de la fe. És a dir, el que no esperava és que precisament ara adoptessis la decisió de deixar pas un nou Papa que assumís les tasques que tu tenies entre mans i que dia rere dia reclamaven la teva atenció pastoral.
No obstant tot això, quan després vaig tenir l’oportunitat de conèixer els motius que t’havien mogut a adoptar aquesta decisió, la meva admiració pel teu gest va ser plena, de tal manera que estic fermament convençut que només el teu amor a l’Església i el teu afany de servir-la fins al final han justificat el pas que has fet amb tanta dignitat. És més, ara no tinc cap dubte que la teva renúncia ha estat la millor opció possible. Perquè si tu haguessis cregut que n’hi havia una altra, aquesta altra hauria estat la teva opció.
Per tot això, m’ha dolgut molt que hi hagi hagut persones que, perquè no et coneixen ‒i per això mateix no t’estimen‒, hagin volgut aprofitar aquestes circumstàncies per parlar malament de l’Església i de la teva gestió com a successor de l’apòstol Pere. Aquest fet t’haurà apropat encara més a Crist, perquè t’haurà fet més semblant a ell, que sempre ha estat el teu model. Tots els sants han estat víctimes d’incomprensions. Tu no podies ser diferent, perquè tu ets un més de la llarga filera dels qui han seguit el Crist amb radicalitat evangèlica.
Ara, pensant que demà la teva decisió ja esdevindrà una realitat, no puc fer res més que donar-te les gràcies per tot el que has fet per l’Església i pel que seguiràs fent per ella a partir d’ara. I, evidentment, agraeixo a Déu el regal de la teva vida i de la teva bondat. Gràcies, papa Benet!
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.