Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La corrupció ha passat al primer pla de l’actualitat, amb més força que mai. Mentre els ciutadans estem preocupats per la feina, per no perdre l’habitatge, per arribar a final de mes, hi ha una dimensió paral·lela a la nostra, on les preocupacions són unes altres: enriquir-se impunement i fora de la legalitat i mantenir-se al poder polític, per, tot fent el cercle, assegurar-se més impunitat i més enriquiment, a costa de la pobresa cada cop més severa dels que no estem en aquesta dimensió. És la fórmula del capitalisme: l’enriquiment desmesurat d’uns, que es creuen per damunt del bé i el mal, i l’empobriment progressiu dels altres. A més, tot això es fa normalment disfressat de legalitat (que no moralitat), però quan es traspassa a la il·legalitat, òbviament, la situació s’agreuja. Per exemple, el cas Bárcenas: tenir milions i milions a Suïssa és il·legal si s’evadeixen així impostos, però tenir tants milions, encara que els tingui a Caja Madrid, també ens ha d’escandalitzar. Que un individu s’apropiï de tants diners ja és, de fet, un escàndol.

També ens podem preguntar qui o què hi ha al darrere del fet que es destapi un cas com aquest o que ara se n’esbombin tants en els grans mitjans. Qui hi surt guanyant? Per què ara, i no fa uns mesos? Qui ho ha provocat? Coincideix amb el cas Urdangarín, un altre escàndol majúscul que fa trontollar una institució que no és democràtica, però que hem de mantenir perquè ens va venir imposada a la transició. I els casos a Catalunya? Quantes coses es barregen i quantes no? Els fils perversos del poder tenen més connexions de les que ens podem imaginar. 

Una altre qüestió a tenir en compte és la  manca de democràcia econòmica i de justícia social com a disparador de la corrupció: a més justícia social, menys corrupció. Precisament, i segons l’organització Transparència Internacional, als països amb menys corrupció (Finlàndia, Dinamarca, Suècia i Nova Zelanda) hi ha més igualtat social i més presencia de dones als parlaments i governs que a la resta de països.

La corrupció provoca cada cop més desafecció de la política, amb els perills que això comporta per al sistema democràtic, ja què carregar-se indiscriminadament el sistema beneficia el poder econòmic i el feixisme. I si una de les qüestions de fons és el finançament dels partits polítics, cal posar-ho a debat i cercar solucions, perquè els ciutadans són poc conscients de la gran quantitat de diners que reben els partits de les arques públiques. Si no tenim clares les xifres (almenys, els diners que reben legalment) és que manca aquesta transparència de la qual tant volen presumir. I alhora, cal rebatre que tota la política sigui sinònim de corrupció, i evitar el descrèdit indiscriminat cap als partits i sindicats. Cal mantenir l’esperit de tirar endavant amb els ulls ben oberts, ja que el projecte de la democràcia és bo, i hi ha molta gent que hi treballa pel bé comú. El corrupte és la persona i no el sistema, i el sistema democràtic, encara que sigui imperfecte, és encara el millor sistema possible.