Vés al contingut
Eren les quatre de la matinada quan el meu fill em va despertar i no vaig poder conciliar el son una altra vegada perquè em va assaltar a la consciència el que anava barrinant sobre el darrer encàrrec que ens havia arribat al despatx: fer un retaule per a l’Església de Sant Joan Baptista de Reus. Al matí, tot just aixecar-me vaig apuntar a la meva llibreta el que havia anat pensant, com qui prega, segons diuen els exercicis ignasians, “supino rostro arriba”. Heus aquí la segona proposta presentada, amb el lema “Pa(i)satge Bíblic”. (veure proposta 1)
La segona proposta es basa en fusionar en un únic retaule un paisatge i diferents passatges bíblics referents a la figura de Sant Joan Baptista. S’opta per un retaule de 8m. de base per 12m. de llargada. El nombre 8 fa referència al dia escatològic, al dia de la ou-topia, al dia “que no té lloc”, etc. El nombre 12 fa referència a les 12 tribus d’Israel, però també als dotze apòstols i a les dotze portes de la Jerusalem Celestial, és a dir, a la oferta de salvació universal.
El paisatge escollit és el desert. Gràficament el desert és una línia a l’horitzó i Bíblicament aquest sempre ha representat un lloc de trobada amb Déu o un lloc de temptació. L’escena bíblica principal del retaule és el Baptisme de Jesús (Mc 1,9-11). Hem escollit aquesta perquè en ella es dóna la primera teofania bíblica en el NT (a l’evangeli de Mc) i ens permet una visualització de la Trinitat, així com del sagrament del baptisme i de la mateixa vida cristiana.
Pel que respecta al grafisme això ens porta a subdividir el retaule ens dues parts ben diferenciades: la terra i el cel. El terra arriba a una cota de quatre metres (quatre és el nombre de punts cardinals i sempre ha simbolitzat allò terrenal) i la resta (fins a 12 m) és el cel. Entre el cel i la terra, com a figura de mediació, s’hi disposaria la talla actual de St. Joan Baptista, de forma que quedaria a prou alçada per no destorbar al president de la celebració i tampoc massa alt per la vista dels fidels.
La base de la terra (el desert) està compost per tres franges, d’esquerra a dreta serien: el desert de la paraula, la irrupció de l’aigua i el desert del quotidià.
  • 1_ El desert de la paraula estaria format pel conjunt de citacions referents a Joan Baptista que ens ha passat Mn. Dalmau. Entre citació i citació hi hauria un element simbòlic que hi fes referència (per exemple: una safata en el relat de la decapitació). Les lletres, així com tot el retaule, serien de fusta encolada damunt d’una base del mateix material. A aquestes lletres en relleu se li aplicarien diferents rebaixes irregulars per tal que tota la superfície lletrada conformés un seguit de “dunes” per tal de texturitzar el pany del retaule com un desert. Disposant aquest text-texturitzat fins a quatre metres d’alçada fem que pugui ser llegible pels fidels des del presbiteri.
  • 2_ La irrupció de l’aigua estaria format per una superfície cònica formada per diversos llistons de fusta verticals. El vèrtex d’aquest con coincidiria amb el con invers de la part del cel que, com veurem, representa a l’Esperit Sant. D’aquesta manera s’ofereix una continuïtat visual entre l’Esperit i l’aigua, que és el material sensible del sagrament baptismal. El con fa referència també a la perspectiva i profunditat del paisatge, com si el riu “fugués” cap a la línia de l’horitzó marcada pel desert i el cel.
  • 3_ El desert del quotidià estaria format per un plànol tridimensional dels terrenys parroquials de Sant Joan Baptista de Reus, és a dir, una mena de maqueta volumètrica de fusta posada en vertical damunt la mateixa base del retaule. D’aquesta manera es presta a una continuïtat entre el desert bíblic i el desert de l’home contemporani en la seva pròpia realitat urbana, tota una invitació a trobar a Déu en el dia a dia del fidel. En la maqueta urbana tridimensional d’aquest barri de Reus hi figuraria especialment el volum del temple parroquial folrat de llautó daurat perquè, com veurem, el llautó daurat és el material que utilitzarem per assenyalar una certa presència del Misteri de Déu.
La franja superior (el cel), també té una estructura tripartita i fa referència a la teofania del baptisme de Jesús, és a dir, és una composició trinitària.
  • 1_ Pare. La presència del Pare, a l’esquerra del retaule, queda definida per les seves paraules: “Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut.” (Mc 1,11). Aquestes lletres, a diferència de les anteriors del “desert de la paraula”, no serien de fusta sinó de llautó daurat (recordem que el daurat simbolitza la divinitat) i de dimensions més grans per tal de poder ser llegides pels fidels que hi hagi al llarg de la nau principal de l’església.
  • 2_ Fill. La presència del Fill es localitza a la part dreta del retaule, tot i que s’estén a tota la part superior que representa el cel. Es podria haver optat per una altra figura humana però entraria en competició amb la talla actual de St. Joan Baptista, així que s’opta per posar-hi una creu daurada, sense cos, que és la creu del Ressuscitat. Això ens va molt bé perquè, en el fons, la citació del Pare en aquesta teofania baptismal podria ser la mateixa explicació de què és la resurrecció: el reconeixement d’aquell ajusticiat per blasfem com a fill de Déu estimat. Es proposa que aquesta creu estigui “descomposada” per accentuar la seva desmaterialització i espiritualitat en diferents “braços” de metall daurat que arriben fins a la franja del Pare a través de l’Esperit Sant. Finalment, que no hi hagi un “cos de Crist” és un convit a que la mateixa assemblea litúrgica (el poble fidel) s’entengui com aquest Cos Místic que participa al retaule. En aquest sentit, es proposa la mateixa texturització de diferents llistons que a la proposada en la part del “Pare”.
  • 3_ Esperit Sant. La presència de l’Esperit Sant normalment queda simbolitzada per un colom. Nosaltres hem substituït el colom pel seu moviment descendent, una fletxa de llum que “trenca” o “obre” el cel (tal com diu l’Escriptura: “I tot seguit, mentre sortia de l'aigua, veié que el cel s'esquinçava i que l'Esperit, com un colom, baixava cap a ell”). Per materialitzar-ho es proposa un con invertit en llautó daurat embegut, és a dir, fent el “buit” dins el mateix retaule. Aquest con buit comparteix el mateix vèrtex que el con “plé” que a la base representa l’aigua, de forma que queda clar la presència de l’Esperit en el Baptisme. Per reforçar aquest caràcter descendent de la fe, o autocomunicació divina (per altra banda, molt propi de la teologia de K. Barth), es proposa que els dos cons descentrin el seu vèrtex comú compartint una aresta en vertical i que, en la part que representa el cel, la presència de l’Esperit es vegi reforçada per una tira lluminosa de llums “LED” que “banyarien” l’espai buit.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.