“Pel bé comú, pel bé de l’Església i de la humanitat”

A Roma hem vist un comiat càlid però tampoc massiu ni histèric. Això està bé. Ha estat un comiat de reconeixement que s’ha assemblat més al que es tributa a un insigne professor emèrit quan abandona definitivament la docència. És perfectament coherent amb el seu pontificat.

Hem coincidit en més d’una conversa aquests dies en recordar la primera impressió en l’ “habemus papam” del 2005. Ratzinger era la imatge de continuïtat més dura. No ens podíem imaginar que al cap de vuit anys podríem fer una llista dels encerts del seu pontificat. Ho vam anar veient amb alguns gestos i en els primers discursos.

També podríem citar els errors, però la balança es decanta cap al cantó positiu. No tant pels grans canvis, sinó per la línies que ha senyalat. Tot i que encara hi ha els qui quan el papa assenyala cap a una banda, continuen mirant només el dit.

Crec que el més important de Benet XVI ha estat els temes que ha apuntat i cap a quina direcció ha suggerit que calia mirar, bàsicament a través de reiterar la centralitat del Jesucrist en la vida de l’Església. La renúncia mateix apunta a la necessitat de repensar el ministeri petrí, encara que amb això no es resolgui com s’ha de concretar aquest replantejament.

I, en aquesta línia de donar pistes de cap a on haurien d’anar les coses, les últimes paraules que hem sentit en boca de Benet XVI són ben il·lustratives. Des de Castel Gandolfo, un papa que es retira com a “pelegrí” dient que com des de qualsevol altre lloc treballarà “pel bé comú, pel bé de l’Església i de la humanitat”.

És a dir, que les dues coses tenen molt a veure. Que farà bé a l’Església allò que farà bé a la humanitat. "Anem junts cap endavant amb el Senyor per al bé de l'Església i del món!". Andiamo avanti, andiamo.