Ciutat del Vaticà, 28 de febrer, 8 del vespre. La seu de sant Pere està vacant. El Papa no ha mort. Ha renunciat. A partir d’aquest moment, els mecanismes successoris s’han posat en marxa. No cal preparar cap funeral ni concentrar a l’espai interior que tanca la columnata de Bernini caps d’Estat i representants polítics d’alt nivell per assistir als ritus funeraris. Benet XVI es fa fonedís, se’n va dos mesos a Castelgandolfo fins que s’acabi la remodelació del monestir a l’interior del Vaticà que l’acollirà fins a la seva mort. Soledat davant Déu, anonimat davant dels homes. Bisbe emèrit de Roma. Aquesta és la seva elecció. No ha volgut apurar l’acompliment del seu càrrec fins al final. Confia que l’Esperit il·luminarà el seu successor. Temps de governar. Temps de renunciar. Saviesa de l’Eclesiastès encarnada en la seva vida.
Ara és responsabilitat dels cardenals electors diagnosticar la situació actual de l’Església, traçar el perfil del nou candidat, prioritzar l’opció pel Regne davant dels interessos de grup, discernir espiritualment el seu vot i confiar en l’impuls de l’Esperit. Tant de bo ressoni a l’interior de cadascun dels cardenals la frase que es repeteix sovint a la Bíblia: «No tingueu por.» Els cristians no ens podem deixar arrossegar per la desesperança ni per les pressions mediàtiques que bufaran cap a una banda o l’altra. És necessari relativitzar la figura del Papa, com acaba de fer Benet XVI, per centrar-se en Jesucrist. Es tracta de buscar la coherència personal de la fe de cada u sense perdre’s contínuament en intrigues de palau, en crítiques sistemàtiques a la jerarquia, en divisions de tendències. Aquí i ara, com puc viure en comunitat eclesial la meva fe en Jesucrist?
S’espera del nou Papa la mateixa llibertat d’esperit que ha manifestat Benet XVI. El nou Papa, sabent que el seu antecessor viu i que alguns el voldran utilitzar per als seus interessos, està cridat a decidir sense pors ni censures. Els problemes pendents no s’han d’eternitzar, sinó que s’han d’afrontar amb intel·ligència i valentia. Canviar aspectes importants de la cúria vaticana no és un tema menor, però és molt més important comprometre’s seriosament a l’anunci de la Bona Notícia i en la proclamació del Regne de Déu. Des d’aquesta òptica, les reformes en determinats punts són imprescindibles. La renúncia de Benet XVI és la primera renúncia d’un Papa en l’era global. Abans, es reduïa a uns pocs països. Ara, es compleix més que mai el mandat de Jesús: «Vosaltres, quan l’Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l’extrem de la terra» (Act. 1,8). En el nucli i en la perifèria. El conclave no ha de realitzar els meus somnis ni els seus propis, sinó portar a terme els somnis de Déu.
