Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La renúncia per sorpresa de Benet XVI ens agafa a tots amb el pas canviat. “S’ha de pair” deia el cardenal Sistach en fer una primera valoració de la notícia i ho il·lustra molt bé.

La mort d’un papa, i del conseqüent canvi d’època , sempre flota com a possibilitat. Era provable esperar un conclave a no gaires anys vista. Però normalment es veu a venir com s’acosta, o com el papa es va apagant. Es deia i es veia que la seva salut anava minvant, però res que fes preveure un imminent desenllaç.

En canvi, ara es repeteix -en certa manera i a molta distància- la incertesa de 1978, amb la inesperada mort de Joan Pau I: un conclave no previst. 

Quan va morir Joan Pau II portàvem deu anys discutint sobre qui seria el successor, i alguns grans candidats se’ls va passar l’arròs. Ara, en canvi, encara estàvem en una etapa en que s’estava valorant fins on volia arribar Benet XVI. Quina capacitat tenia encara per purificar la l’Església d’alguns dels seus mals. No vol dir que mai es deixi de pensar en els successors, però no era el tema que estava en el centre de l’agenda.

Aquest context encara diu més de la revolució que representa la decisió de Benet XVI. Podia fer-ho i entra en el procediment previst. I després d'un papa en vindrà un altre. Però ho ha fet quan no hi havia cap motiu o pressió externa per fer-ho. Sense la pressió dels abusos a menors, o de la incomprensió del seu acostament als lefvrebrians, o dels papers filtrats per Paoleto.

Set anys després agafa plenament sentit el que va dir quan va ser elegit: ser un humil treballador de la vinya. Ara amb una altra frase per tancar el pontificat: “demano perdó per tots els meus defectes”. De fet, l’únic que no comparteixo de la magistral roda de premsa de Lombardi, és que això no condiciona la decisió que hagi de prendre el seu successor quan arribi a una situació semblant.  Alhora, tanca el debat que alguns havien volgut reobrir de si s’havia d’allargar o eliminar l’edat de jubilació episcopal . Veient com a molts els costa plegar, és una veritable revolució.