Un dels signes de la maduració i la saviesa humana és aprendre a gestionat la soledat, la pròpia i la dels altres. I si això és cert en qualsevol temps, en època del crisi és molt més important i urgent car la soledat augmenta i pot arribar a uns nivells insuportables.
Tothom en sap del que és la soledat. Per molt bones relacions que tingui, i fins en el nivell que es vulgui, la persona humana sempre esta oberta de tal manera a si mateixa que experimenta, per a bé o per a mal, uns espais interiors de soledat pràcticament inaccessibles. Guiats per la pròpia experiència, pels testimonis d’altres o pels encertats consells anem aprenent a gestionar la soledat. A cops aquesta ens sorprèn de forma inesperada, altres vegades la veiem venir, i el que ens cal és aprendre a reaccionar de forma que evitem que de la soledat es passi a la tristesa, a sentiments depressius i fins a una visió de la vida amb masses tons negres. Poc a poc la podem preveure, i tenir algunes eines per evitar-la, com determinades relacions, aficions, lectura, caminades i vida interior. Gestionar bé la soledat personal és un hàbit que facilita el benestar interior, la felicitat limitada i estimulant, i sobre tot la capacitat de poder compartir i ajudar.
En temps de crisi com l’actual la soledat augmenta molt més del que a primera vista pot semblar. Hi ha molta gent desfeta, que troba en la pròpia acusació la resposta a uns mals que són fruit d’unes injustícies nefastes i fins criminals. S’atrinxeren en el seu interior i van rossegant el pa dur del propi fracàs fins que es trenquen les dents. Tots hem vist a la televisió homes i dones que es suïciden o es cremen perquè no tenen altre forma de protestar. La soledat personal, la de famílies senceres, la de grups acomiadats, els dubtes, les pors , els terribles interrogants quan es pensa amb els fills...etc.. una autèntica crisi humanitària, masses vegades amagada i silenciada.
Acompanyar aquesta situació, estar a prop, entendre el que altre sent i passa, compartir ... i a cops tenir recursos humans i espirituals per oferir humilment... missió humana i cristiana ben important i urgent. La relació, la conversa, el grup que lluita en equip, els menuts èxits, el saber i aprendre a gaudir en la senzillesa i gratuïtat....etc són recursos per gestionat amb encert aquesta soledat que és fruit no de la condició humana sinó de l’explotació i l’abandonament social que avui s’estén en la “nova societat del malestar.”
Tags
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.