Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

            Un dels signes de la maduració i la saviesa humana és aprendre a gestionat la soledat, la pròpia i la dels altres. I si això és cert en qualsevol temps, en època del crisi és molt més important i urgent car la soledat augmenta i pot arribar a uns nivells insuportables.
            Tothom en sap del que és la soledat. Per molt bones relacions que tingui, i fins en el nivell que es vulgui, la persona humana sempre esta oberta de tal manera a si mateixa que experimenta, per a bé o per a mal, uns espais interiors de soledat pràcticament inaccessibles.  Guiats per la pròpia experiència, pels testimonis d’altres o pels encertats consells anem aprenent a gestionar la soledat.  A cops aquesta ens sorprèn de forma inesperada, altres vegades la veiem venir, i el que ens cal és aprendre a reaccionar de forma que evitem que de la soledat es passi a la tristesa, a sentiments depressius i fins a una visió de la vida amb masses tons negres. Poc a poc la podem preveure, i tenir algunes eines per evitar-la, com determinades relacions, aficions, lectura, caminades i vida interior. Gestionar bé la soledat personal és un hàbit que facilita el benestar interior, la felicitat limitada i estimulant, i sobre tot la capacitat de poder compartir i ajudar.
            En temps de crisi com l’actual la soledat augmenta molt més del que a primera vista pot semblar. Hi ha molta gent desfeta, que troba en la pròpia acusació la resposta a uns mals que són fruit d’unes injustícies nefastes i fins criminals. S’atrinxeren en el seu interior i van rossegant el pa dur del propi fracàs fins que es trenquen les dents. Tots hem vist a la televisió homes i dones que es suïciden o es cremen perquè no tenen altre forma de protestar. La soledat personal, la de famílies senceres, la de grups acomiadats, els dubtes, les pors , els terribles interrogants quan es pensa amb els fills...etc.. una autèntica crisi humanitària, masses vegades amagada i silenciada.
            Acompanyar aquesta situació, estar a prop, entendre el que altre sent i passa, compartir ... i a cops tenir recursos humans i espirituals per oferir humilment... missió humana i cristiana ben important i urgent.  La relació, la conversa, el grup que lluita en equip, els menuts èxits, el saber i aprendre a gaudir en la senzillesa i gratuïtat....etc són recursos per gestionat amb encert aquesta soledat que és fruit no de la condició humana sinó de l’explotació i l’abandonament social que avui s’estén en la “nova societat del malestar.”