Vés al contingut

La notícia ha sorprès a tothom. Una dimissió, un renúncia, no esperada. Només dos papes havien dimitit abans de Benet XVI; però el record es perd en el temps. Ara vivim en primera persona un fet insòlit. El gest de Benet XVI ha estat interpretat de maneres molt diverses. Per uns, és el resultat d’una maniobra de la cúria que, duta a l’extrem, ha forçat la renúncia del Papa. Són prou conegudes les dificultats de Ratzinger per controlar la cúria i certs moviments eclesials, i són notòries les maniobres que s’han fet aquesta per neutralitzar les seves decisions. És una interpretació propera a la conspiració i a la intriga. Per altres, el gest de dimitir és, en primer lloc, un acte coherent i de normalitat que honora a qui el pren. Joseph Ratzinger, com ha dit ell mateix, es troba al límit de les seves forces i en consciència considera que no en té les suficients per pilotar per més temps la nau de l’Església catòlica. Per això decideix renunciar.

El seu gest és un signe de renovació en l’Església catòlica que la fa més comprensible a la mentalitat moderna. Quan les forces comencen a flaquejar cal donar pas a gent més joves i amb més empenta. Els cardenals del conclau haurien de valorar el gest de Benet XVI com una signe de canvi i obertura a una nova situació per part de la mateixa església. Fou el mateix cardenal Ratzinger qui, pocs dies abans de la mort de Joan Pau II, en el Viacrucis de Setmana Santa, comentà que els problemes de l’Església catòlica no venien de fora, sinó de les traïdories, supèrbies i brutícies presents a l’interior de la institució eclesial. Durant aquests anys, és cert que el papa ha intentat fer net lluitant contra moltes resistències internes.

El pontificat de Benet XVI ha estat el rencontre de la fe amb la raó moderna. En un intent d’abandonar antigues confrontacions i obrir un diàleg reconciliat i fecund. Les seves tres encícliques, on s’abordaven les bases de la fe, i els seu compendi sobre Jesús en forma de tres llibres, més les seves profundes catequesis i discursos deixen un llegat intel·lectual extraordinari. La figura de Joseph Ratzinger s’engrandirà a mesura que passi el temps. És cert que per la seva responsabilitat al davant de l’ortodòxia vaticana se l’havia associat a la intransigència més severa; però un cop el cardenal de la fe esdevingué Benet XVI les seves decisions aportaren un nou horitzó a l’Església catòlica. El seu gest darrer, la renúncia, és probablement el seu últim missatge contundent: les responsabilitats eclesials són per servir, no per servir-se de l’església.

Joseph Ratzinger, en el llibre Llum del món, deixava molt clar que un papa podia dimitir si considera que no tenia les forces físiques, psíquiques i mentals per continuar amb la responsabilitat. És més, afirmava, que tenia el deure de fer-ho. Això és el que ha dit Benet XVI que farà el dia 28 de febrer a les 20 hores. El seu gest aporta un valor a la transformació eclesial de dimensions encara desconegudes. Estableix la pròpia temporalitat en la primacia romana i obre el pas a una nova comprensió dels càrrecs de responsabilitat eclesial. Amb la renúncia del papa s’inicia una etapa en la qual l’eix de l’actitud eclesial a transmetre al món és el testimoniatge de la coherència d’allò que es predica i el que es fa. Aquest és el darrer gran llegat que Joseph Ratzinger, Benet XVI, deixarà a l’Església el proper dia 28 de febrer. A partir d’aquesta data la responsabilitat de continuar en la direcció insinuada la tindran els cardenals electors.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.