Que ens rescatin ja d’una vegada!

Salvador Clarós, es sindicalista

Llegeixo a l’ABC (cal llegir l’enemic si es vol estar ben informat!) la llista de les subvencions que va rebre la fundació Trias Fargas entre els anys 2002 i 2008. En total, més de tres milions tres-cents mil euros. Aquestes són les subvencions oficials, les altres, és a dir les “donacions”, pugen a més de sis milions i mig d’euros. Per cert, aquesta informació amb tant detall no l’he vist publicada en cap diari català (?). La fundació Faes del PP ingressa en subvencions més de tres milions però en aquest cas anuals des de 2003.

El que em crida l’atenció és que l’administració pública a Catalunya hagi transferit més de tres milions d’euros dels contribuents a una fundació privada d’un partit polític quan els diners que arriben mitjançant subvenció, conveni o el que sigui a entitats no lucratives amb plans socials per atendre col·lectius necessitats, a organitzacions no governamentals, plans comunitaris, etc. són quantitats comparativament irrisòries. A més, qualsevol que estigui gestionant programes assistencials que reben diner públic sap fins a quin punt l’administració t’omple de burocràcia per a justificar fins l’últim euro gastat.

Ara resulta que la Generalitat no té diners per pagar a les organitzacions socials les subvencions o convenis concedits. En el millor dels casos ho fa amb mesos de retard. La conseqüència és l’ensorrament de molts plans d’atenció social que duen a terme aquestes entitats amb col·lectius marginats, exclosos socials, discapacitats, immigrants i gent gran sense recursos, etc. I també la clausura definitiva de les entitats, que fins i tot queden endeutades, havent de respondre personalment els seus membres davant de treballadors, creditors i entitats bancàries.

Així les coses, és difícil que algú pretengui fer creure que els problemes de tresoreria de l’administració, les retallades, impagaments... són conseqüència d’una crisi econòmica. El que s’evidencia més aviat és que són conseqüència d’una crisi de democràcia. Hi ha la completa evidència que tots els poders es troben ja sota un control que no és el dels ciutadans. Això és especialment greu quan qui ens governa està sota sospita més que fundada de corrupció. És per això que almenys quedaríem més comfortats si arribés ja d’una vegada el rescat complet de l’economia espanyola, i si la sobirania, almenys en termes de control i de tresoreria, passés transitòriament a mans de l’ens europeu.