×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Des que un sociòleg madrileny va fer fortuna als anys 70 amb la frase, impactant però falsa, “la universitat, fàbrica d’aturats” -que fins i tot va donar títol a un llibre seu-, periòdicament surten estudis o afirmacions gratuïtes de pretesos experts sobre la pèrdua de valor de canvi de l’estudi i de l’obtenció de titulacions acadèmiques.

Hi ha determinats fenòmens que en una anàlisi superficial podrien abonar aquesta tesi: els joves catalans altament qualificats que han de trobar feina fora del país, la sobrequalificació d’alguns treballadors vers les feines que aconsegueixen, la baixa remuneració d’algunes activitats professionals que requereixen alta qualificació... Es tracta de fenòmens reals i que podrien convidar a un cert desànim; però, més enllà de totes aquestes circumstàncies i d’altres fets conjunturals, l’anàlisi rigorosa de les dades indica tota una altra realitat.

Entre les persones que tenen una titulació universitària o una titulació de formació professional de grau superior hi ha, es miri com es miri, menys atur que en els col·lectius que no assoleixen aquestes qualificacions.

El darrer estudi de la Fundació Jaume Bofill, presentat la setmana passada, indica, tal com ha destacat algun mitjà, que la crisi ha elevat l’exigència acadèmica fins al punt que es considera que posseir una formació universitària o una formació professional superior marca ara el llindar del benestar social.

Fa pocs dies, el departament d’Ensenyament també presentava dades de la inserció laboral dels titulats en formació professional, que són francament positives.

Aquesta realitat no és nova, encara que ara potser es radicalitzi. Els nivells de titulació, malgrat totes les dificultats del moment, estan relacionats amb millors índexs d’ocupació.

Afortunadament, la gent té seny i la formació professional ha incrementat l’alumnat aquests darrers anys, fins i tot amb un contingent important de persones adultes que retornen a la formació reglada per millorar la seva qualificació i millorar així la seva ocupació.

Des de les escoles hem de lluitar contra les falses percepcions en què poden caure els alumnes i les seves famílies, i insistir a valorar l’esforç formatiu i l’assoliment de titulacions. Això ha d’anar acompanyat d’una orientació educativa i professional de l’alumnat rigorosa i honesta, més enllà dels tòpics que poden amagar la realitat. Com més alumnes es titulin als cicles formatius, especialment als superiors i a la universitat, millor per a ells mateixos i millor per al país.