L’agenda llatinoamericana

Flora Ridaura, treballadora de Càritas

L’Agenda Llatinoamericana ja té més de vint anys d’història. Va sortir per primera vegada el 1992, arran de la commemoració dels 500 anys del mal anomenat “descobriment d’Amèrica”. L’arribada dels europeus (castellans, portuguesos,...) al continent americà va suposar un xoc de civilitzacions que va donar com a resultat el sotmetiment dels pobles originaris, la mort de molts dels seus individus, la destrucció o el mensyteniment de les seves cultures, l’espoli de les seves riqueses. La població llatinoamericana parla de “la conquesta”, terme força més real i precís que l’utilitzat per nosaltres, i els diferents pobles originaris commemoren el 12 d’octubre amb una jornada de lluita, recordant que porten ja 500 anys de resistència...

Per això calia una paraula de veritat i de justícia, de memòria històrica i de reparació, de solidaritat i d’esperança, en complir-se el cinquè centenari. Calia que Amèrica tingués paraula, que Amèrica digués la seva paraula a Europa, una paraula no només des del passat sinó des del present, des de la realitat encara oprimida però també des de la realitat esperançada en lluita per l’alliberament. I així sorgí la idea de l’Agenda Llatinoamericana, de la mà d’en Pere Casaldàliga i en José María Vigil, europeus d’origen, llatinoamericans d’adopció, que van convidar diferents veus del continent a expressar-se, escrivint articles sobre la realitat social, econòmica, política dels diferents països, per a reunir-los després en el format d’una agenda, que esdevingué, d’aquesta manera, una eina de sensibilització, formació i transformació social a l’abast de tothom.

L’agenda, inicialment, es va editar en castellà. Amb el pas del temps ha anat eixamplant els seus horitzons i, per tal d’arribar a més persones, actualment es tradueix al portuguès, al català, al francès, a l’anglès, a l’italià,... i s’anomena Agenda Llatinoamericana Mundial, perquè entre els autors i autores dels diferents articles s’hi troben també persones d’altres continents, sempre en sintonia amb l’esperit revolucionari i alliberador que la va inspirar.

Cada any els articles de l’agenda giren entorn a una temàtica determinada: la democràcia, la política, la comunicació, el nou socialisme, l’esgotament del planeta, la religió... Per a l’any 2013 el lema escollit és L’altra economia. A la introducció, Pere Casaldàliga diu: Parlem de L’Altra Economia, altra de veritat, radicalment alternativa, no pas simplement de “reformes econòmiques”. I continua: L’Altra Economia no pot pas ser només econòmica; ha de ser integral, ecològica, intercultural, al servei del Bon Viure i del Bon Conviure, en la construcció de la plenitud humana, desmuntant l’estructura econòmica actual que està exclusivament al servei del mercat total, apàtrida, homicida de persones, genocida de pobles.

Al llarg de les pàgines de l’agenda, es van desgranant els diferents articles, alguns d’autors coneguts com l’Arcadi Oliveras, l’Adela Cortina, Leonardo Boff, Paulo Suess, François Houtart, Chico Whitaker, Jon Sobrino, Teresa Forcades, Luís Razeto... En ells hi trobem anàlisi, denúncia, propostes alternatives. Ens recorden que, d’acord amb la definició d’economia, el centre han de ser les persones, no el diner, ja que el seu objectiu és aprofitar els recursos per a transformar-los en béns i serveis que satisfacin les necessitats humanes. Denuncien que avui l’economia s’ha oblidat de l’ètica, i fan una crida a redreçar el camí. Afirmen que no hi pot haver una altra economia sense una autèntica democràcia, sense la participació de les persones en la presa de decisions econòmiques que les afecten i en el control dels qui les executen (ciutadania econòmica). Aposten per passar de la propietat privada a d’altres formes de propietat, en particular la cooperativa, de la que hi ha prou exemples per a demostrar que és eficient i que produeix societats molt més igualitàries.

Des d’aquí us convidem a llegir, comentar i difondre l’Agenda, i esperem que us aporti les idees, la convicció i la força necessàries per a construir alternatives de Vida allà on sigueu.