Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Les circumstàncies en què ens trobem són una contínua invitació a repensar allò que fem, el nostre estil de vida i, per què no dir-ho, també allò que som. I aquesta invitació no solament s’adreça a la societat i a cada un dels ciutadans, sinó també a l’Església i a tots els qui la formem.

Des del punt de vista de l’ètica que hauria de determinar la vida de la nostra societat i també l’acció política, les darreres setmanes els mitjans de comunicació ens han inundat amb informacions relatives a fets i situacions que ens han avergonyit. Els qui coneixien l’abast de les irregularitats existents en la gestió dels fons públics guardaven silenci, fins que els interessos de persones concretes han posat de manifest que encara no hem estat capaços de posar fre a una corrupció que fa anys que cueja i que ha arribat a extrems que pocs podien imaginar. I què direm de la violència en el si de les famílies, de les guerres entre pobles veïns, dels abusos de menors, i del terrorisme internacional que no s’atura? Si a aquests fets i situacions, tan lamentables, afegim les dificultats inherents a una crisi econòmica i financera que sembla que no té acabament, ens posem les mans al cap, sorpresos per la fondària del pou en què hem caigut.

I què direm de l’Església i dels seus membres? La nit del mateix dia del 50è aniversari de l’obertura del Concili Vaticà II, en papa Benet va confessar: “En aquests cinquanta anys hem après i experimentat que el pecat original existeix i es manifesta en pecats personals, que poden desembocar en estructures de pecat. Hem vist que, en el camp del Senyor, hi ha zitzània. Hem vist que, a la xarxa de Pere, hi ha peixos dolents. Hem vist que la fragilitat humana també és present en l’Església, que la barca de l’Església navega amb vent contrari y ha d’afrontar tempestes que amenacen la nau”. 

Per això, el mateix Papa no es cansa de proclamar que no podrem parlar de nova evangelització sense una disposició sincera a la conversió: “Únicament purificats, els cristians podran manifestar el legítim orgull de la seva dignitat de fills de Déu, creats a la seva imatge i redimits per la sang preciosa de Jesucrist, i experimentar i manifestar la seva joia per a compartir-la amb tothom, amb els qui són a prop i els qui són lluny”.