Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El Projecte sostre estrena web: www.projectesostre.org per tal de donar-se a conéixer en uns temps durs per al tercer sector social en el que cerquen donacions i voluntaris.

El Projecte Sostre va néixer el desembre de 1992 amb l’objectiu d’acollir a persones que viuen permanentment als carrers del barri de la Barceloneta i voltants i que per les seves condicions personals no utilitzen altres recursos existents. Es tracta d’un alberg de nit per a 6 homes situat al carrer Pescadors 42 baixos.

Objectius del Centre:

Cobrir les necessitats primàries i millorar la qualitat de vida del usuaris tan interns com externs.

Realitzar un seguiment global de la seva evolució.

Compartir un espai de relació i comunicació.

"Integrar" socialment els transeünts segons les seves possibilitats.

Conscienciar i implicar la ciutadania en aquesta realitat a través d’aquest projecte.

Funcionament:

El Projecte compta amb un educador que treballa mitja jornada i tota la resta del funcionament és responsabilitat dels voluntaris i voluntàries del Projecte.

Cada nit dues persones voluntàries obren el Centre a les 20:00h. i s’hi queden a dormir fins a les 7 del matí quan arriba l’educador. Aquest estarà al Centre fins a les 9.

Una família del barri, per torns, aporta el sopar cuinat a casa per a les persones acollides.

Les persones acollides:

Cadascuna de les persones acollides ve amb una llarga historia de trencaments afectius i desarrelaments.. . Però nosaltres considerem que, en definitiva, aquests homes són persones, com qualsevol de nosaltres, que ha tingut uns pares, una casa, una infantesa, uns projectes al davant.

Són persones que, per problemes familiars, per malalties, perquè tenien una estructura de personalitat fràgil o conflictiva, han anat enfilant una cadena de fracassos, abandonant bons hàbits... i han acabat en la soledat dels racons bruts i foscos dels carrers de la ciutat.
EI Sostre els acull, i nit rere nit, els dóna relació, menjar, abric, hàbits higiènics,... i, en lloc de ser persones a qui ningú mira i tothom tracta d’evitar es troben amb gent que els escolta, els acull, parla amb ells, veu la TV o juga a jocs de taula.

No hi ha requisits per entrar al Centre excepte la no agressió. Acollir-los tal com són i tal com vénen fa que se sentin acceptats i és a partir d’aquesta plena acceptació que es poden treballar conductes i hàbits.