Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Dilluns passat, vàrem poder seguir la presa de possessió de Barak Obama, novament al capdavant dels Estats Units. Més enllà de les característiques pròpies de l‘espectacular estil americà, més enllà del seu discurs vibrant i emotiu, de les imatges patriòtiques d’aquesta mena d’esdeveniments, em va interessar veure el paper de les minories, bé, de les antigues minories ètniques, i el seu paper central en tot l’acte.

Els Estats Units ha estat sempre, des dels seus inicis fins ara, un país d’emigrants, de recepció de milions d’emigrants d’arreu del món, emigrants que anaven construint “l’experiment americà”. Si bé és ben cert que els pares fundadors, d’origen europeu, varen aconseguir la seva hegemonia en el continent exterminant-ne la població indígena i important-hi força de treball amb els esclaus d’Àfrica, també ho és que la seva proposta política de democràcia americana assentada en la Convenció de Filadèlfia, la constitució americana, ha estat essencial per aconseguir el desenvolupament del gran país que avui representa.

Els Estats Units ha viscut un intens procés d’integració de la diversitat cultural i ètnica. Des de la Guerra de Secessió i l’abolició de l’esclavitud, fins a la victòria d’Obama de fa quatre anys, passant per les successives onades migratòries i el decisiu moviment de drets civils de Martin Luther King durant els anys 60 del segle passat. Aquell moviment va suposar el final d’un apartheid asimètric en diferents estats que havia sotmès amplis sectors de la població afroamericana a la marginació i reclusió social. A més, les mesures de discriminació positiva de les minories que s’imposarien posteriorment van permetre obrir una nova etapa de llibertat i cohesió en la població americana. Han passat cinquanta anys del famós discurs de Martin Luther King, I have a dream, i els canvis proclamats per aquell profeta del segle XX s’han, almenys parcialment, acomplert.

Les imatges del passat dilluns ens mostraven els rostres d’americans d’origen asiàtic –amb una forta presència també als Estats Units–, hispà –cada dia amb major pes–, afroamericà, rostres que representen les antigues minories ètniques que s’estan convertint en majories que demanen tenir també veu en la vida pública, que volen sortir dels marges per assumir plenament la seva ciutadania. I en aquest procés d’integració, cohesió i participació, els Estats Units ens estan donant pistes sobre com serà el futur del món o, almenys, d’Occident. Amb totes les seves limitacions i ambigüitats, els Estats Units estan marcant el pas sobre la gestió de la ciutadania en contextos de diversitat cultural, religiosa i ètnica i n’hauríem de prendre nota.