Vés al contingut
“Donarem a aquest impuls interior de caritat, que tendeix a convertir-se en do exterior, el nom, avui comú, de diàleg” (Pau VI. Ecclesiam Suam, núm. 76)
“Pel diàleg fem present a Déu entre nosaltres; quan ens obrim al diàleg, ens obrim nosaltres mateixos a Déu” (Joan Pau II. Ecclesia 22/02/1986. Pags. 32-33)
“In necesariis, unitas; in dubiis, libertas; in omnibus, caritas” (St. Agustí. “En allò necessari, unitat; en els dubtes, llibertat; i en tot, amor”)
Quan els companys del despatx portem unes quantes hores batallant per concretar solucions a un projecte d’arquitectura, sovint una de nosaltres remata la feina constatant que “el projecte sorgeix del diàleg”. Aquesta paraula, el diàleg, avui en dia tan comuna i tan “tòpica”, no pot deixar de ser realment el lloc de trobada i naixença de qualsevol tasca, fins i tot a la tasca de l’arquitecte i, més encara, quan s’encara un projecte vinculat a la vida de l’església, ja sigui un espai celebratiu o d’una altra mena.
En les citacions que us he posat a l’encapçalament de l’article podem veure que el diàleg no és un barret de moda que ens posem per conveniència, sinó que la mateixa actitud que aquest demana és una forma d’encarnar l’evangeli plenament legítima i necessària perquè l’amor és així, dialogant, com la Trinitat mateixa. Ara bé, si el diàleg és una condició prèvia imprescindible en qualsevol projecte, com també ho és una certa capacitat empàtica envers l’altre, a voltes el donem per suposat i, en la seva absència real, es va creant un restrenyiment mental, dificultant un procés que no troba sortida. Dialogar no és fàcil; dialogar incomoda perquè força a un continu restar en la intempèrie, sense poder acabar d’assegurar res, depenent de la paraula de l’altre, obligat a donar satisfacció a les demandes alienes.
Així ha estat el part d’aquest projecte del Casal dels Moviments Obrers d’Acció Catòlica que duem entre mans des de l’Octubre i que, finalment, ja està ben encarat i té el vist-i-plau dels diferents agents que hi han intervingut: des de l’Arquebisbat de Barcelona i la Parròquia de Santa Madrona del Poble Sec fins a cadascun dels moviments obrers d’Acció Catòlica que s’hi allotjaran (sense comptar altres entitats que, en una fase prèvia, també hi havia d’anar) i els propis arquitectes i la constructora dins del marc legal actual (permisos de llicència, etc). En aquest projecte, la voluntat de perseverar en la paciència i el diàleg estan fent possible que el Casal dels Moviments Obrers d’Acció Catòlica (ACO, GOAC, JOC i MIJAC) es pugui dur a terme i, finalment, crec que tothom restarà satisfet en el seu resultat final d’aquí a tres mesos malgrat l’estretor temporal i econòmica.
Resumint el projecte, les línies força han estat les següents:
1_ Crear un nou nucli de comunicacions verticals per acomplir la normativa actual i assegurar la independència de la vida parroquial i la dels moviments. El nucli de comunicacions (escala i ascensor) es gira per tal de crear un únic vestíbul d’accés a la rectoria que separi les circulacions entre els moviments (vertical) i la parròquia (en horitzontal), la qual manté intactes els seus despatxos parroquials i el seu vestíbul propi en planta baixa.
2_ Concentrar els moviments en diferents zonificacions. Els espais d’un moviment no són només unes sales on deixar-se caure per poder desenvolupar-hi una activitat, aquests espais han de tenir una certa qualitat per tal que puguin ser “apropiats”, és a dir, que puguin ser tinguts “com a casa”, com a “ecclesia” (lloc de convocació) en la mateixa dinàmica del moviment. Per això, cada moviment té, com a mínim, un espai privatitzat de treball pels alliberats (si en tenen), una sala de reunions gran i una zona d’emmagatzematge. A aquests requisits bàsics s’hi afegeixen una o dues sales auxiliars que gestiona i utilitza cada moviment de forma prioritària però que resten obertes a ser utilitzades pels altres; com de fet ja es dóna en l’actualitat.
3_ Minimitzar els espais supeditats a recorreguts per implementar-hi usos comuns. La gestió fraternal dels espais auxiliars entre els moviments facilita que no es perdi espai en la creació de llocs de pas i que el vestíbul d’accés a les plantes primera i segona, així com el gran terrat de planta tercera, puguin ser espais comuns on disposar-hi espais expositors, l’office, els serveis a cada planta i una altra sala de reunions.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.