Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Us preguntareu què poden tenir en comú aquest tres elements que encapçalen aquest post. Doncs el mateix que tenen en comú els tres subtítols d’aquest bloc, és a dir, el que tenen en comú l’arquitectura , l’art i la religió.

 

M’explico. Tots aquest elements tenen en comú, sota el meu criteri, una forma de mirar la realitat.

L’arquitectura suposa una mirada creativa sobre l'espai, el volum, la massa, la textura, la llum... que s’aplica en l'art de projectar o construir edificis, ambients o entorns i d'altres estructures físiques capaces de modificar i alterar la superfície de la Terra a fi i efecte de satisfer diverses necessitats humanes.

 

L’art implica una mirada creativa sobre la matèria o sobre l’energia (llum, so,...) i la capacitat d’organitzar aquesta matèria i energia d’una forma deliberada de manera que doni lloc a un procés o un producte capaç d’apel·lar i fer vibrar els sentits i les emocions.

 

I la religió, entenc que és una mirada creativa sobre la realitat natural, humana, històrica... capaç de descobrir en aquesta realitat vestigis, petjades, flaires... d’un ésser, energia o persona invisible que es considera sobrenatural, sagrada, divina, misteriosa o transcendent, que pot sadollar la set de sentit i d’amor de l’ésser humà i l’impulsa a estimar i a viure en plenitud.

 

I Puerto Venècia, la pols i unes peles de mandarina?  

Doncs el mateix, una manera diferent de mirar la realitat.

 

Anem per pams.

 

Puerto Venècia és un “mall”, un complex lúdico-comercial, que han inaugurat fa poc a Saragossa. El dia 7 de gener, aprofitant que estàvem a Utebo a casa de la meva germana i que encara teníem un dia més de vacances (avantatges de treballar a l’ensenyament), ens hi vam atansar. Mentre la Montse, la meva dona, feia un tomb pel complex comercial jo me’n vaig anar a fer un volt càmera en mà pels exteriors, per cert gens concorreguts, de la macro-superfície. Quan en tornar a casa vaig ensenyar  les fotos que havia fet a la Montse es va quedar sorpresa de com havent estat al mateix lloc havíem vist coses tan diferents. El que deia: qüestió de mirada!

 

Una mateixa realitat és percebuda de manera diferent segons qui i com la mira. El que està clar és que arquitectes, paisatgistes, dissenyadors, escultors i tots els altres professionals i artistes que han intervingut en la seva creació, han pretés oferir una imatge que no sempre serà captada pels molts dels qui només hi van a comprar.

Aquest és la meva mirada sobre Puerto Venècia:

 (feu click damunt de la imatge per a veure l'àlbum)

 puerto venecia

 

 

I la pols? Doncs estant al Palau Sant Jordi per veure l’espectacle “Alegria” del Circ du Soleil aquestes vacances de Nadal, vaig veure com la llum reflectia sobre una taula plena de pols i de brutícia d’una part que no estava oberta al públic de la zona d’esbarjo del palau i li vaig fer una foto.

-Cada vegada fas fotos a coses més estranyes - va fer la Montse.

-Qüestió de mirada, amiga meva-, li vaig dir jo. -Espera a veure’n el resultat de les possibilitats que jo hi he vist més enllà d’aquesta taula bruta.

Jutgeu per vosaltres mateixes i mateixos:

 planeta soleil

I les peles de mandarina? Doncs “más de lo mismo” que diuen els castellans.  En acabar de sopar sobre el plat va quedar una pela de mandarina que formava tot un microcosmos: un arbre, un paisatge, un joc de llums i de colors que em van fer volar la imaginació i em va portar a veure com d’aquell arbre sorgit del dedins de la fruita en sortien noves mandarines...  Una mirada creativa i diferent sobre una realitat ben efímera:

 fruits saborosos

I parlant de la mirada us suggereixo, si no ho heu fet ja, la lectura del llibre El respecte o la mirada atenta, d’en Josep M. Esquirol. La mirada atenta a tot el que ens envolta ens permetrà copsar-ne les seves possibilitats, la seva grandesa i a l’hora la fragilitat i la vulnerabilitat, l'harmonia, la cosmicitat, el secret i, en conseqüència, ens obrirà al sentit del respecte.

 

Durant aquest any que tot just s’estrena, us convido a mirar les coses, les persones, els espais, la natura, la realitat i la història amb una mirada atenta, creativa, respectuosa... diferent. Tots podem tenir alguna cosa d’arquitectes, d’artistes, de místics... Què hi ha en el fons del missatge de Jesús de Natzaret sinó una manera nova, diferent i creativa de mirar Déu, els homes i les dones, la nostra història, la natura i tot el que hem creat?

 

Atreveix-t’hi i et sorprendràs del que hi veuràs!!