Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Durant aquestes dues setmanes de Nadal i Reis, hem vist com, a Catalunya, Mas renovava com a President, amb el suport directe d’Esquerra Republicana i el compromís de la consulta i la “transició nacional” agendada per al 2014. Hem après en el nostre vocabulari, cada vegada més complex, com, per ara, s’evitava “el precipici fiscal” als Estats Units, encara en estat de xoc per la matança de Newtown. Al costat d’altres notícies impactants com la violació de la noia de Nova Delhi, la malaltia d’en Chávez i la paràl·lisi de Veneçuela, i la decisió de Monti de presentar-se a les eleccions italianes, hem conegut d’altres molt menys importants, però que tenen un gran simbolisme: Depardieu, el gran actor francès, deixa la seva residència parisenca per anar-se’n a Bèlgica, amb passaport rus entregat pel mateix Putin, per evitar pagar més impostos al seu país. Què diria Lenin de l’herència de la Revolució d’Octubre!
 
Endeguem un 2013 ple de desafiaments. Al meu entendre, se’n dibuixen tres que marcaran la nostra agenda més immediata:
 
1. En primer lloc, a Catalunya. Quina “transició nacional”? Amb qui? Des de quin determinat marc legal? És possible l’agenda 2014 amb l’actual situació de crisi econòmica i social? Aquestes últimes eleccions han fragmentat i dividit el nostre país de manera molt notable: sabrem tots plegats cercar i aixecar, des de la civilitat i la catalanitat, des del seny i la fortalesa, un país de tots i per a tots?
 
2. La Unió Europea continua essent el projecte polític, econòmic i social més important que tenim al nostre abast. El futur de Catalunya, Espanya, França i de molts altres països europeus passa, indefectiblement, per reforçar la Unió Europea com a una realitat política i així evitar els malsons de la història més fosca de l’Europa del segle XX. L’equilibri entre els grans països i els petits, la redistribució de rendes, la desburocratització de l’aparell europeu i la democratització de les institucions europeus figuren com els desafiaments essencials de cara a donar un pas endavant.

3. I, finalment, la necessitat d’una nova governança mundial. La globalització ha fet saltar els estats-nació una mica arreu del món. Els mercats financers i econòmics, la indústria de les comunicacions, la biomèdica i la d’armaments semblen governar el món sense les persones i, molt sovint, en contra d’elles. La globalització ha debilitat els processos d’escrutini públic dels poders, públics i privats. Una governança nova és indispensable. Per a quan?