Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Més enllà de l’histrionisme de José Ignacio Wert, nodrit amb símbols taurins, en la seva reforma educativa hi ha un programa encobert, cuinat als laboratoris de les FAES i defensat pel PP, part del PSOE i els emporis mediàtics de l’extrema dreta. No hem de deixar-nos despistar.

Alvin Toffler va mostrar amb gran talent a La tercera ola el programa encobert del sistema industrial. L’educació general es va construir sobre el model de la fàbrica, que demanava una mena determinada de treballadors. El programa descobert consistia a ensenyar uns fonaments de lectura, d’escriptura, d’aritmètica amb una mica d’història i altres matèries. El programa encobert o invisible era més elemental. Es componia de tres classes: puntualitat, obediència i feina mecànica i repetitiva. Aquests tres ingredients permetien funcionar les fàbriques: puntualitat, arribar a l’hora, especialment els peons d’una cadena de producció; obediència, acceptar sense discussió les ordres dels directius; i feina repetitiva com a esclaus en màquines, fent operacions brutalment reiteratives. Tant els capitalistes com els comunistes es nodrien del mateix model. Les escoles «van convertir generació rere generació de joves, en una força de treball dòcil i reglamentada del tipus requerit per la tecnologia electromecànica i la cadena de producció». Tot i el progrés que comporta una educació, la motivació resulta esgarrifosa.
 
El programa descobert de la nova llei apunta a la millora de la qualitat educativa, però el programa invisible té altres objectius: inocular una visió uniformista d’Espanya d’acord amb la ideologia del PP, atacar les diferències a través d’una recentralització en tots els nivells, imposar la supremacia del castellà en detriment de les altres llengües espanyoles, a les quals cal convertir en residuals, dividir la societat catalana atacant el millor instrument de cohesió social: la immersió lingüística, destruir la llengua catalana com a requisit per aniquilar la identitat del «nord-est de la península» i impedir així el dret a decidir, amb ajuda de l’ofec econòmic i financer. Un poble dividit i afeblit és fàcilment manipulable. La tasca no comença, sinó que continua: divisió de la unitat lingüística (català-valencià, arxius diferenciats a la Biblioteca nacional...), el model d’assetjament a la Comunitat Valenciana i a les Illes Balears, creació d’obstacles per impedir el reconeixement europeu del català a Brussel·les... La política substitueix la pedagogia. La violència, la seducció. No hem de perdre el temps amb Wert, el que és important està darrere: tots els instruments de poder polític, judicial i mediàtic al servei del programa encobert, que no respecta el dret i que actua sense escrúpols. No n’hi ha prou amb una explosió emocional. Catalunya ha de resistir amb intel·ligència.