Vés al contingut

La pràctica finalització de l’Advent i la proximitat de la celebració del Nadal ens aboquen a una certa revisió de l’itinerari seguit. Sovint ho fem en clau de les actituds o de les experiències. I també des de les accions. En efecte, aquest és un temps cridat a una important activitat: preparar, contemplar, discernir, descobrir, esperar, acollir, acceptar, interioritzar, compatir, recordar, proclamar, convidar, estimar, donar... I tota acció que s’expressa mitjançant un verb té —a més de mode i temps— un nombre i persona. Què ha suposat el «nombre» i la «persona» en aquest Advent?

El «jo» —primera persona del singular— hauria de tenir un protagonisme especial pel que fa a personalització i compromís en cadascuna d’aquestes accions. No hi ha veritable Advent sense un esforç individual d’acolliment, contemplació, descoberta, pregària, o generositat. El «tu» expressa l’altre, pròxim o llunyà, amb noms i cognoms. Aquell altre que sovint passa desapercebut o de puntetes en la vida quotidiana. Un tu, que freqüentment conviu durant moltes hores fent-nos costat però no rep l’atenció que necessita. Un tu que l’Advent proposa que guanyi valor i importància. Un tu per convertir-se en subjecte i escenari prioritari. La tercera persona del singular —«Ell»— és, en realitat, el nucli i el sentit de tot plegat. Ell és el Senyor; l’infant Jesús; el nen nascut, buscat i trobat; el Déu encarnat i fet home. Ell és el motiu d’una extraordinària invitació: viure l’humanitat amb radicalitat i acollir el do de la salvació. També existeix un important «nosaltres», perquè aquest itinerari es comparteix en comunitat. La comunitat cristiana enforteix, encoratja i ajuda a construir l’esperança de manera eficaç. La segona persona del plural, «vosaltres», ens recorda que el món necessita de moltes mans per ser millorat o reinventat. Les mans de les mares i dels pares, dels avis, dels educadors, dels professionals de la salut, dels científics, dels voluntaris, etc., però també dels governants i de les institucions, i dels que pensen o viuen amb altres conviccions. Un vosaltres a qui confiar-nos i cercar col·laboració i, alhora, amb qui ser exigents. I en la nostra societat també trobem un «ells», els més els pobres i les víctimes de tot tipus de violència. Els marginats, els exclosos, els sense llar o víctimes dels desnonaments, els violentats, els que pateixen malalties a les quals no es dediquen recursos, els que passen fam i viuen mancats de resposta a les necessitats més bàsiques, o molt pitjor, condemnats a viure sense dignitat i sense justícia. Sí, els destinataris prioritaris del Regne...
La reflexió o interpel·lació sobre el com hem preparat aquest Advent ens obre a una pregunta més radical. Aquest Nadal 2012 tindrà veritablement «nombre» i «persona»?

Publicat a Catalunya Cristiana, núm. 1735, de 23 de desembre, p. 18.

Tags

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.