Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Veure i mirar tenen molts punts en comú, però no signifiquen el mateix. El primer significat de veure apunta a percebre amb els ulls, a obrir-se visualment a la realitat. Mirar ofereix altres matisos, en els quals la persona sempre entra en joc. Implica més atenció, deteniment, observació. Veure és un acte més immediat i espontani. Mirar requereix lentitud i aprenentatge. Per això, mirar es pot convertir en objectiu pedagògic.
 
Hi ha diferents maneres de mirar-se a si mateix, moltes d’aquestes poc aconsellables. Una mirada abocada a l’exterior, en la qual el protagonista es perd. Només hi ha escenari. S’observa el món, però no hi ha consciència d’un mateix, com una càmera fotogràfica, amb un bon objectiu, però sense ànima. Una mirada narcisista que se satisfà amb la seva mateixa figura, amb el seu mateix rostre. Un s’enamora dels seus propis trets, com el mític personatge de Narcís, víctima de la seva bellesa, molt ben pintat per Caravaggio. Representa la tirania del mirall. Una mirada negativa en la qual només es contemplen els punts desagradables de si genera baixa autoestima, judici implacable, desànim.

Atrevir-se a mirar-se constitueix una invitació a buscar la veritat d’un mateix en el propi interior, a descobrir els propis talents, a acceptar les mateixes ombres i limitacions. Es tracta d’una mirada interior que afavoreix el coneixement d’un mateix, sense el qual la vida perd sentit i profunditat. Es tracta d’un exercici que requereix aprenentatge, silenci, meditació. De vegades, fins i tot, cal tancar els ulls, deixar de veure, per mirar-se per dins. Sense pressa. Una mirada que, sense deixar de ser sincera, sempre sigui amable. Qui no és capaç de mirar-se ell mateix amb valentia i agraïment no podrà veure els altres amb una actitud amorosa, solidària, propera. Per això és tan important educar per a una mirada interior. Quan s’aconsegueix, els professors miren els alumnes i descobreixen en ells talent i futur, sense amagar insuficiències i febleses; els alumnes miren els educadors amb confiança en la seva guia i directrius, sense abdicar de la seva mateixa responsabilitat. La percepció que tenim del món i de la societat depèn en gran part de la mirada que tenim cap a nosaltres mateixos. Tasca pedagògica de gran rellevància. Sempre estarà pendent, perquè cada any ha de resoldre la seva nova oportunitat. L’any 2013 és a tocar i representa una nova ocasió per viure el present amb alegria i mirar el futur amb esperança. Només hi haurà millora col·lectiva si cada persona combat el mal que nia dins seu i es nodreix de l’amor etern que arrela en l'interior.