Vés al contingut
ELS BANCS
Tenim els Bancs en l’ull de mira, pels desnonaments, els rescats, les unions financeres, la pràctica desaparició de els caixes i la seva conversió en bancs, pels “matrimonis” entre Banca i Estats, pel condicionament bancari dels partits polítics, etc.
Per altra banda fa un temps que emprem la paraula Banc per altres realitats: Banc de Sang, Banc d’Aliments, Banc de Recursos, Ban del Temps, Banc de Dades, i així podríem crear banques de tota mena.
També darrerament es van desenvolupant en el nostre país les Banques ètiques, dos conceptes difícils de lligar en el capitalisme establert ,però que signifiquen alguna cosa, una proposta alternativa per molta gent que hi va posant els seus estalvis en detriment dels bancs tradicionals, que “juguen” amb els nostres diners sense saber nosaltres, en quin tipus d’explotacions i opressions els posen.
Tot plegat m’ha fet pensar si és adequat aplicar la paraula BANC al temps, als aliments, a la ètica o a...Totes aquests altres realitats que anomenem també Bancs, tenen una dimensió més humana, més solidària, més justa, d’ajuda mútua popular, ...dimensió que precisament no tenen els bancs, i més aviat tenen la contrària. No serà que ens hem deixat portar per la influència fortíssima dels bancs que fins i tot utilitzem el seu nom per anomenar realitats molt nostres que hauríem de cercar per elles, altres noms?.
O contràriament, és als bancs que els hauríem d’anomenar amb un altre nom?. De la mateixa manera que els mitjans de comunicació i d’informació estan molt mal conceptuats amb aquest nom , ja que són clarament, “empreses de publicitat” potser als Bancs els hauríem d’anomenar: “empreses usureres”, “ o “vampires”, o “xucladores del poble”.
O potser el que hauríem de procurar és que els Bancs s’assemblin cada cop més amb els altres bancs, i no “xuclin la sang” , sinó que donin “sang i vida” als treballadors ,a les petites empreses, ofereixin vivendes populars a preus assequibles. Que no creïn problemes en la gent, fent-los perdre temps en va, sinó que aportin temps al poble, que obrin espais perquè les persones puguin ajudar-se mútuament en el que saben fer. Que no ens impedeixin els tràmits i ens imposin més taxes, sinó que siguin capaços d’assessorar, oferir recursos pe desenvolupament econòmic, social, cultural i humanitzador de les persones. Que no dificultin l’existència humana, sinó que permetin que tothom tingui l’aliment material i espiritual per viure dignament. De fet que es restauri l’origen de les Caixes creades pel poble, el que permetria tenir un recolzament de resistència, de solidaritat per quan hi ha algú que passa un mal moment, o per mantenir una vaga sense perdre-hi diners, o per ....Algunes iniciatives en pobles i barris van ja en aquest sentit: monedes alternatives, caixes solidàries, troc, cooperatives de consum ecològic, de proximitat...
Ara bé, per això caldria que els moviments socials anéssim desenvolupant-se en la línia de crear aquest tipus de banques, o de poder incidir participativament en les decisions dels bancs. Utopia? Desig? Potser una realitat que va essent una necessitat.
Quim,

Capellà i sociòleg

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.