Vés al contingut
Les imatges de la massacre de vint-i-sis nens a la ciutat de Newtown als Estats Units ens han colpit a tots. No ho podem entendre. Novament, la maldat i el dolor mostren el seu rostre més absurd, inexplicable, i que sempre s’escaparà a qualsevol explicació. Aquesta vegada, sembla, l’acció d’un noi desequilibrat, amb fàcil accés a un petit arsenal d’armes que guardaven els seus pares, ha permès una matança sense precedents als Estats Units.
Als Estats Units es dóna la paradoxa de regulacions molt estrictes que conviuen amb d’altres que no ho són gens. Un jove té prohibit l’accés a les begudes alcohòliques fins als vint-i-un anys i, per contra, pot tenir accés –segons les regulacions dels diferents estats– a les armes, al seu ús i la seva adquisició, als divuit. El rerefons d’aquesta paradoxa americana es troba, en primer lloc, en la Convenció de Filadèlfia –la constitució americana–, que assegura el dret individual de les persones a posseir armes per a la seva defensa i, en segon lloc, en el fort pes que té l’Associació Nacional del Rifle – amb més de quatre milions d’associats–, que és probablement un dels lobbies més influents en la política americana. Es calcula que existeixen més de tres-cents milions d’armes particulars als Estats Units. D’altra banda, no ho podem oblidar de cap manera, la violència i l’ús de les armes en les pel·lícules d’entreteniment americà orienten un imaginari marcat per aquesta cultura bèl·lica, especialment en els sectors més febles de la població.
La possessió individual d’armes és una amenaça permanent a la convivència en qualsevol país i és, malauradament, una realitat que s’està estenent cada vegada més arreu del món i, en especial, al continent Llatinoamericà, cada cop més emmirallat en els Estats Units. La possessió individual d’armes és un exemple de la feblesa de l’estat de dret i, en general, de l’estat mateix.
La defensa dels ciutadans és una competència de cadascú o de l’estat? Recordo la clàssica definició d’estat de Webber: “L’estat és la comunitat humana que reclama per a ell el monopoli de la violència física legítima”. He cregut convenient recordar aquesta definició clàssica perquè els estats tenen unes funcions que són indispensables i no delegables en les nostres societats complexes. Als Estats Units, l’esperit “llibertari” dels liberals radicals –libertarians– i dels conservadors del Tea Party, que pretenen reduir l’estat al mínim, s’uneixen precisament per qüestionar algunes de les funcions bàsiques dels estats. L’onada neoliberal també s’aferma en la gestió de la seguretat i la protecció.
Després de Newtown, el president Obama ha estat contundent: "Això ja no ho podem tolerar més. Aquestes tragèdies han d'acabar i, per acabar-les, hem de canviar". Jo no sé si tindrà prou força, si els americans sensats –que n’hi ha molts– aconseguiran vèncer una certa cultura política i els poderosos interessos de la indústria d’armaments. No ho sé.

Ja ha passat massa vegades. Obama pot emprendre –crec que ara amb un ampli suport de l’opinió pública– una reforma necessària i vital per al futur d’aquest gran país. Hi ha matances evitables. Newtown era evitable.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.