Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Escolta Israel. Aquest imperatiu ens porta a repassar l’ús del terme escoltar per descobrir-ne la seva força expressiva i la riquesa del seu contingut, que arribarà al seu punt àlgid quan aquell a qui cal escoltar sigui el mateix Jesús. Tot seguit, un nou comentari de les lectures d'aquest diumenge de Josep M. Solà.

 

ESCOLTA ISRAEL

A la primera lectura d’aquest diumenge es llegeix un fragment del llibre del Dueteronomi (6,2-6), conegut com el “Shemà Israel”, Escolta Israel. És la pregària, que des del s.I tots els jueus pietosos resen cada dia al matí i al vespre i són les paraules amb que, a l’evangeli, Jesús respon al mestre de la llei, que li pregunta quin és el primer manament ( Mc 12,28).

Escolta Israel obre solemnement el llibre de la Llei. Hi ressona la proclamació de les deu paraules –manaments-, proclamades a 5,6-21. És una crida i una invitació, que adquireix una gran força pel fet de repetir-se dues vegades en el breu text d'avui (vv.3 i 4) i perquè es troba en altres indrets del llibre del Deuteronomi. A 5,1 en el preludi que introdueix la proclamació de les 10 paraules; en el mateix sentit, relacionat amb el compliment dels manaments, es troba a 43,1 i 27,9. Lligat al compliment dels manaments el terme "Escolta"el trobem dirigit a Abraham, quan el llibre del Gènesi diu d'ell: "Abraham escoltà la meva veu i va complir els meus manaments" (Gn 26,5).

Però a l'Antic Testament el terme no es troba referit únicament a la proclamació i compliment dels manaments, sinó que funciona com a fórmula introductòria d’anuncis d’altra mena. Així, en el mateix llibre del Deuteronomi, es demana a Israel que escolti, a fi d’adonar-se de la grandesa de les gestes de Jahvè: "Escolta Israel, avui travessaràs el Jordà" (9,1), o també "Escolta Israel, avui aneu a combatre contra els vostres enemics, no us descoratgeu" (20,3).

Sovint els oracles dels profetes estan introduïts per aquest: "Escolta": "Llavors Isaïes va dir a Ezequies: Escolta què t’anuncia el Senyor de l’univers" (Is 9,5); "Però ara escolta, Jacob" (Is 44,1); "Escolta això que et dic" (Am 5,1) i també trobem l'imperatiu  escoltar quan les paraules profètiques són una amenaça: "Gent d’Israel.... escolteu les paraules que jo pronuncio contra vosaltres· (Am 3,1); també en les amenaces de Jeremies contra el mal ús del temple de Jerusalem; "Escolteu la paraula del Senyor..." (Jr 7,2). 

"Escolta Israel” es troba, la majoria de les vegades, acompanyant el compliment dels manaments i les obligacions de l’aliança, però són una invitació a assolir la saviesa: "Escolta’m i t’instruiré" (Jb 15,17); "Escolta’m, guarda silenci i t’ensenyaré la saviesa" (Jb 33,33); "Escolta els consells i deixa't instruir" (Pr 19,20).

Israel escolta en justa correspondència al seu Déu, que és un Déu que també escolta. El Déu d'Israel no fa com el faraó, que, insensible als precs de Moisès i Aaron, no escolta (Ex7,3) o com els ídols dels altres pobles que tenen orelles i no hi senten ( Sl 115,6). El Déu d'Israel escolta els gemecs dels seu poble oprimit i es recorda de l'aliança (Ex 2,24) i es recorda tambe dels precs del just oprimit ( Sl 4,4; 5,4).

No sempre es dóna aquesta reciprocitat. Israel sovint no escolta. Ja de bon començament no escoltà Moisès (Ex 6,9) I el no escoltar és la queixa constant dels profetes: "Tenen l'orella incircumcisa, son incapaços d'escoltar" dirà Jeremies (6,9) i irònicament Déu dirà a Isaïes "Fes insensible el cor d'aquest poble, fes sordes les seves orelles" (6,10); també a Lv 26,21; Is 1,9; 28,12; 30,10. 

Haver repassat l’ús del terme escoltar en l'Antic Testament haurà servit per copsar la  seva força expressiva  i la riquesa del seu contingut, però és en el Nou Testament on adquireix la rotunditat més plena. La llei i la saviesa quedaran superades per l’ensenyament de Jesús. Ara serà a ell a qui cal escoltar. Ho diu ben clar la veu del Pare: "Aquest és el meu fill, el meu elegit, escolteu-lo" (Lc 9,35).

 

Diumenge 31 durant l’any

4 de Novembre de 2012