Vés al contingut

Per mostrar que Jesús té un rang sacerdotal igual o superior als grans sacerdots d’Israel, l’autor de la carta als Hebreus es val de dues cites dels salms 2 i 110, que enllacen els trets messiànics, reials i sacerdotals de Jesús, essent així que es pot veure en la seva mort un sacrifici i una ofrena pel perdó dels pecats. És el nou comentari de Josep M. Solà per les lectures d'aquest diumenge.

ACREDITACIÓ SACERDOTAL

La lectura del text de la carta als Hebreus (5,1-6), que llegim aquest diumenge comença amb una referència a l’elecció del gran sacerdot d’Israel per indicar que la condició sacerdotal no la posseïa per ell mateix, sinó que li venia donada des de fora. En temps de Jesús eren els Herodes i els procuradors romans, qui escollien entre unes poques famílies la persona, que més afavorís els seus interessos per exercir l’esmentat càrrec.

Els dons i sacrificis de que parla el text fan referència a una de les prerrogatives específiques en matèria de culte que tenia el gran sacerdot. Ell era l’únic que, el dia del Yom Kippur, el dia de l’expiació, executava el sacrifici del boc expiatori i podia entrar tres vegades en el Sant dels Sants. Aquesta triple entrada significava l’entrada a la beneficiosa presència de Déu i era allí on era honorat rebent manifestacions especials de Déu.

La segona part de la lectura (vv.5-6) estableix la correspondència del sacerdoci de Jesús amb el del gran sacerdot jueu pel que fa al tema de l’elecció. Si el gran sacerdot accedia al càrrec per designació, també Jesús accedia la condició sacerdotal pel favor i la voluntat del Pare. Per mostrar-ho, es val de la cita del salm 2 i també del 110. Tots dos són considerats pels comentaristes salms típicament messiànics. La cita del salm 2 posa l’accent en la condició messiànica de Jesús, en tant que fill estimat del Pare. Els evangelis sinòptics es valen també d’aquest salm en els textos, que parlen del baptisme, el moment en que es mostra que Jesús posseeix la condició messiànica per exercir el seu ministeri i el text de la transfiguració on s’hi ha de veure l’entronització messiànica de Jesús. També Lluc fa que Pau es valgui d’aquest salm per mostrar que Jesús ressuscitat és el messies ( Ac 13,13).

La segona cita, la del salm 110, prové també d’un salm messiànic, però en aquest cas estableix la relació entre messianisme i sacerdoci. El personatge, que apareix a la cita no és ni Aaron ni Sadoc, com seria d’esperar, car destaquen en l’Antic Testament per les seves funcions sacerdotals, sinó Melquisedec, un enigmàtic personatge, que el llibre del Gènesi presenta oferint pa i vi (Gn 14,17-24). Atenció, però, que Melquisedec és rei i sacerdot tal com es troben unides en la reialesa d’Israel: sacerdoci i monarquia.

En les dues cites dels salms s’hi troben entrellaçades tres qualitats del rang sacerdotal: la messiànica i la sacerdotal, que van intrínsecament unides i la sacerdotal. Totes tres bàsiques, segons l’autor de la carta als Hebreus, cara l’efectivitat i el valor de l’ofrena dels sacrificis. Aquestes qualitats es donaven en els grans sacerdots del temps de Jesús. Desapareguda la monarquia, el gran sacerdot era la màxima autoritat d’Israel en matèria religiosa i política. En la mesura que els opressors romans li permetien, exercia una petita funció reial. Podem considerar que la qualitat messiànica l’adquiria en la cerimònia d’investidura, donat que era ungit (messies vol dir ungit) per poder exercir el càrrec i no es pot descartar que algun grup centrés les esperances messiàniques en l’estament sacerdotal. La funció sacerdotal l’exercia sobretot, com ja hem dit, el dia de l’expiació amb el sacrifici del boc expiatori i la triple entrada en el Sant dels Sants.

Les cites dels salms volen mostrar que les condicions, que es donaven en els grans sacerdots es donen també en Jesús. L’exaltació reial-messiànica de Jesús el capacita per la funció sacerdotal. La comparació té la seva densitat, però s’ha de fer sense posar els grans sacerdots i Jesús en el mateix nivell. Els Herodes o Pilats, electors de grans sacerdots, no tenen parangó amb aquell qui elegeix Jesús, Déu mateix.

Diumenge 30 durant l’any

26 d’Octubre de 2012

http://www.parroquiadesantjosep.org/

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.