Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El text de Marc que parla dels germans i les germanes de Jesús sempre ha estat controvertit en la seva interpretació. El comentari presenta els elements d’aquesta controvèrsia. Aquest és el comentari setmanal de Josep M. Solà de les lectures d'aquest diumenge.

 

GERMANS DE JESÚS

L’evangeli d’aquest diumenge correspon a un fragment del de Marc (Mc 6,1-6) on es narra la compareixença de Jesús a la sinagoga de Natzaret. Aquest passatge ha estat el causant d’enceses controvèrsies en la seva interpretació. Tot ve del terme “parents”, que la traducció del text litúrgic usa per traduir “adelfoi”. La traducció de la bíblia catalana interconfessional tradueix “germans” i és traduint d’aquesta manera quan sorgeixen els problemes.

El text de Marc parla de Jesús “fill de Maria, el germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó” i també esmenta “les germanes”, sense donar-ne el nom, seguint la lògica masclista de l’època. Molts lectors poden preguntar-se: Jesús tenia germans i germanes? Quin interès hi ha hagut en amagar o dissimular aquest fet?

Ja hem dit que Marc usa “adelfoi” per designar els germans i “aldelfai” germanes. Els diccionaris grecs no especialitzats en el Nou Testament, és a dir, els laics, donen com a traducció de “adelfoi” germà en un primer sentit principal i en posteriors sentits secundaris “parent” o “home de la mateixa tribu”. Entre els comentaristes i traductors moderns es tendeix a traduir sense cap embut “adelfoi” per germans, entès com a germans de sang, donant prioritat al primer sentit del terme.

Admetre aquesta traducció, i per tant obrir camí a la possibilitat històrica que Jesús hagués tingut germans i germanes, contradiu l’enunciat de la virginitat de Maria, sobretot entesa en un sentit físic. Si Maria es mantingué verge, inclús desprès del part, tal com diuen determinats textos litúrgics, això no lliga amb la realitat històrica dels germans de Jesús. Aquí es dóna un cas clar, que mostra com una determinada elaboració teològica condiciona la interpretació d’un text. Per això, per lligar amb l’enunciat teològic posterior, els traductors s’han inclinat pel sentit secundari d’”adelfoi” i han traduït per “cosins” o “parents”.

Si hom s’atén estrictament als textos, la virginitat de Maria no és una finalitat en sí mateixa (tal com sovint ho ha considerat la pietat cristiana) sinó que està usada per Mateu i sobretot per Lluc per emfasitzar l’origen diví de Jesús. Cal tenir present que en Marc no hi ha cap relat de la infància de Jesús, ni parla de la virginitat de Maria. En un temps en que abundaven les biografies de Jesús, on s’enllaçaven les dades històriques dels quatre evangelis sense massa rigor, era normal llegir Marc a partir de Lluc. La interpretació actual tendeix a no barrejar els textos i exposar que el que diu Marc no és el que diu Lluc i el que diu aquest no és el que diu Marc.

A més de tot el que diem, hom es podria preguntar: Variaria en molt el missatge de Jesús, o quedaria modificat d’arrel el seu projecte, o deixaria de tenir sentit la seva vida, la seva mort i resurrecció, pel fet de tenir o no tenir germans?. Aquest criteri es pot aplicar a altres dades històriques de la persona de Jesús. Al capdavall, de Jesús el que compte és el seu missatge, el seu projecte i la seva mort i resurrecció.

Segurament Marc no pensava en l’enrenou interpretatiu que provocaria el seu text. Per què la menció dels germans i germanes de Jesús? El propòsit s’endevina molt senzill. Per donar força a la sorpresa i incredulitat dels habitants de Natzaret, Marc contrasta el gran coneixement, que tenen de Jesús i la seva família, amb el gran desconeixement de la saviesa i el do de fer miracles. Aquest abismal contrast pot provocar el desconcert causa de la incorregible incredulitat.

 

Diumenge 14 durant l’any

8 de Juliol de 2012