Per l’evangelista Lluc, Joan Baptista és el personatge, que, tipificant l’Antic Testament, enllaça el temps de la LLei i els profetes amb el temps de Jesús. Aquest és el criteri amb que cal llegir les narracions del naixements de Joan i Jesús i els seus respectius anuncis.
EL NOM QUE NO TOCA
En els dos primers capítols del seu evangeli, Lluc construeix un díptic amb les narracions dels naixements de Jesús i Joan Baptista i els seus respectius anuncis. Progressivament va intercalant els relats: anunci del naixement de Joan (1,5-25); anunci del naixement de Jesús (1,26-38); visita de Maria a Elisabet (1,39-56); naixement de Joan (1,57-80); naixement de Jesús (2,1-40); colofó: Jesús al temple (2,41-52). Aquesta construcció progressiva està encaminada a enaltir el relat del naixement de Jesús. L’evangeli que llegim avui, el relat del naixement de Joan Baptista, exceptuant el cant del Benedictus, que la lectura litúrgica omet, es troba dins aquest bloc narratiu de l’evangeli de Lluc.
A diferència de la resta dels evangelis, Lluc dedica una atenció particular a la persona de Joan Baptista. Joan resumeix i sintetitza l’Antic Testament. Lluc el fa fill de Zacaries i Elisabet, tots dos d’edat avançada i ella és estèril. Fan pensar en les grans parelles de l’Antic Testament amb trets similars: Abraham i Sara, també grans i també ella estèril i els pares de Samuel, Elcanà i l’estèril Anna. Tant Sara com Anna tindran un fill fora de tot pronòstic, resultat de la intervenció prodigiosa de Déu. Zacaries i Elisabet no han tingut fills , símbol que ni la Torà ni els profetes poden donar cap fruit, els fruits, tal com fa veure Lluc en el segon volum de la seva obra, vindran per l’Esperit. El naixement prodigiós de Joan indica el seu caràcter de personatge escollit per Déu – a l’altura d’Isaac o Samuel, fills de Sara i Anna- per portar a terme una missió important.
Vist això podem veure en l’obra de Lluc tres moments entrellaçats que configuren l’acció salvadora de Déu: l’Antic Testament com el temps de la preparació tipificat per la figura de Joan, el temps de Jesús i el temps de l’Esperit o de l’Església. Les narracions de la infància lliguen el temps de la Torà i els profetes amb el temps de Jesús. A l’inici del segon volum de la seva obra enllaçarà el temps de Jesús amb el temps de l’Esperit.
Lluc fa coincidir el ritual de la circumcisió amb la imposició del nom. En el judaisme antic, el nom s’imposava en el moment de néixer i als vull dies es celebrava la circumcisió. Segueix Lluc el costum jueu més tardà d’imposar el nom en el moment de la circumcisió, o s’ajusta al costum grec, que atorgava el nom al cap d’uns quants dies després del naixement?. Possiblement Lluc harmonitza amb el relat de la circumcisió de Jesús on coincideixen les dues coses. Tot plegat poc importa perquè el que està en joc és el nom de Joan. En principi és un nom que no pertoca, car veïns i parents s’oposen a aquest nom perquè no hi ha cap antecedent a la família. Elisabet, sorprenentment, anticipa la decisió de Zacaries. Imposar el nom era el reconeixement del fill com a propi. En fer-ho, Zacaries no tan sols reconeix Joan com a fill seu sinó que reconeix i accepta tot el que li havia dit l’àngel i que en principi havia refusat. Per això en l’acceptació recobra la parla. El cercle de parents i veïns (v.56) s’amplia a tota la Judea (v.65) premonició de l’auditori que seguirà la predicació de Joan.
El v.80 (desprès de l’omès Benedictus) clou la narració. “L’infant creixia i s’enfortia en l’Esperit” s’ha de llegir en sintonia amb que més endavant es dirà de Jesús: “L’nfant creixia i s’enfortia ple d’enteniment” (2,40) i de les primeres comunitats cristianes: “La paraula de Déu s’anava estenent, el nombre de creients creixia”. Indicatiu clar del progrés de l’acció salvadora de Déu.
Festivitat del naixement de S Joan Baptista
24 de Juny de 2012
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.