El breu text que corona l’evangeli de Mateu és ple de detalls que observats amb atenció poden millorar la comprensió del text: Galilea, la muntanya, l’autoritat. Aquest és un nou comentari de la lectura d'aquest diumenge que ens fa el teòleg Josep M. Solà.
ABANS DE MARXAR
L'evangeli, que llegim aquest diumenge, és el petit fragment de text (Mt 28,16-20), que tanca l'evangeli de Mateu. Narra la darrera aparició de Jesús als deixebles. Aquesta s'esdevé a Galilea, en compliment de l'anunci, que l'àngel ha fet a les dones (28,7). Només per això? O hi ha altres motius que puguin moure Mateu a situar una escena d'aparició de Jesús a Galilea?. Aquesta regió és l'escenari principal de tota l'activitat de Jesús. Natzaret, Cafarnaüm, el Llac són escenaris de sobres esmentats en els textos evangèlics. Resultat de la seva actuació, és coherent pensar que a Galilea sorgissin unes primeres comunitats cristianes, que esdevingueren punt de partença de l'expansió del missatge i projecte de Jesús. Amb una aparició del Ressuscitat a Galilea, Mateu vol mostrar que aquests incipients grups feren, igual que els onze, experiència de la seva resurrecció.
Crida l'atenció que l'aparició es produeixi dalt d'una muntanya. Més enllà del simbolisme universal de la muntanya, com a lloc de manifestació de la divinitat, també aquesta juga un paper important en l'activitat de Jesús. El sermó, que té lloc a la muntanya (5,1), també una muntanya és el lloc de la transfiguració (17,1)i de la temptació (4,8)i, si, com diuen els comentaristes, el Gòlgota era un turonet prop de Jerusalem, també el lloc de la crucifixió. Això fa veure que els esdeveniments rellevants de la predicació i l'activitat de Jesús tenen lloc dalt d'una muntanya. Per què no, doncs, situar també una aparició de Jesús ressuscitat dalt d'una muntanya?.
En el text s'hi troba un ús repetit de l'adjectiu tot. Tota autoritat, tots els pobles, tot el que us he ensenyat. El "tot" confereix al text una dimensió d'universalitat. Cal recordar que a la comunitat de Mateu un bon contingent dels seus membres procedia del judaisme. Aquests van haver de fer el pas d'acceptar la incorporació de creients procedents del paganisme. El record i esment d'aquesta universalitat, al final de l'evangeli, té com objectiu deixar clar que el missatge de Jesús és un oferiment de salvació adreçat a la humanitat sencera.
Abans d'enviar els deixebles a predicar el text recorda que a Jesús li ha estat donada tota autoritat. A què ve aquest recordatori? Al final del sermó de la muntanya es diu que Jesús parlava amb una autoritat, que superava la dels mestres de la llei (7,29). Jesús vol que la predicació dels deixebles estigui dotada d'aquesta mateixa autoritat, la que no s'ha d'entendre en el sentit d'imposició, de poder dominant, sinó en el sentit de capacitat de convenciment, que prové de la coherència entre el què es diu i el què es fa, la que brolla de la sintonia perfecte entre el ser íntim i profund de la persona i el seu dir i fer. Predicar amb la mateixa autoritat que Jesús és el que dotarà d'èxit i credibilitat la missió dels deixebles i de qualsevol comunitat cristiana
Festivitat de la Santíssima Trinitat
6 de Juny de 2012
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.